No diu cap mentida Pedro Sánchez quan assegura -sense ni tan sols dissimular una micona- que la defensa de Pablo Llarena és “una qüestió d’Estat”. Tant és així, que Madrid es gastarà 545.000 euros en la contractació d’un bufet d’advocats per defensar a Bèlgica l’Estat i el jutge del Tribunal Suprem, per la demanda civil que han interposat Carles Puigdemont i quatre exconsellers per unes declaracions que va fer durant una conferència a Oviedo. Segons els demandants, Llarena no hauria respectat el dret a la presumpció d’innocència i s’hauria vulnerat el seu honor. 545.000 euros que cal sumar als milers d’euros que ja es va gastar l’Estat amb l’enviament de policies d’arreu d’Espanya durant les setmanes prèvies i posteriors a l’1 d’Octubre.
El dineral que està destinant Madrid a la repressió a Catalunya és indecent. Ha de ser realment una “qüestió d’Estat”, però no d’un Estat qualsevol, sinó d’un que no ha volgut superar la dictadura en la que va viure durant quasi quatre dècades. Ha arribat l’hora de constatar i assumir el fracàs de la transició. A Europa cada vegada entenen millor la humiliació que senten milers de catalans quan els peguen amb els seus propis diners només per voler votar, i també quan Espanya prioritza la defensa d’un jutge a qui diversos tribunals europeus han qüestionat i tret la raó. Va ser precisament la justícia belga la que va tirar enrere les acusacions -polítiques- que sostenien Llarena i el govern espanyol contra els polítics independentistes.
I tot això per no parlar de la separació de poders… És la pròpia Espanya la que es posa en evidència si tracta com a “qüestió d’Estat” unes declaracions d’un jutge durant una conferència. Que després dels últims anys de govern popular, el PSOE actuï d’aquesta manera és poc esperançador. No hi ha cap possibilitat de negociació ni de pacte, ni amb la dreta ni amb l’esquerra. Els primers ho deien explícitament i després ho portaven fins a les últimes conseqüències, i segons s’hi posen de perfil per acabar fent el mateix. Així les coses, o submissió i empassar-se Pablo Llarena, o coherència i desobediència.
