“L’actuació de l’administració de l’Estat ha estat correctíssima”
Joan Rangel, delegat del govern espanyol a Catalunya i dirigent del PSC.
Com s’ha dit a bastament, la votació d’Arenys de Munt té tan sols una força simbòlica. Tan sols? Mai no s’ha de menysprear la força dels símbols, el seu poder. De la mateixa manera, Arenys no pot servir per fer perdre de vista o llevar importància a allò que no sols és simbòlic sinó ben real i de gran transcendència, com ara l’amenaça que penja sobre l’Estatut i, sobretot, el xoc de legitimitats que comportaria una retallada per part del Tribunal Constitucional.
D’Arenys de Munt fóra bo que en recordéssim algunes coses que han passat. Per exemple, com s’ha comportat el govern espanyol, el govern de Zapatero, que ha enviat a un advocat de l’Estat exfalangista (o falangista encara?, algú ho sap?) a combatre una consulta democràtica no oficial. Tampoc no podem oblidar com la justícia s’ha posat en ridícul tot anul•lant una resolució consistorial de suport i ha decretat que l’Ajuntament no pot ajudar a la seva celebració.
En aquest trist àlbum de cromos cal reservar un lloc d’honor al PSC i al conseller Saura. Joan Rangel, delegat del govern espanyol a Catalunya i –atenció- secretari de Política Institucional del PSC, va qualificar de “correctíssima” l’actuació de l’Estat. De la seva banda, el president Montilla, en ser interrogat sobre el referèndum, es limitava a declarar a l’Avui que ell no és d’Arenys de Munt ni independentista. El PSC ha dissimulat, s’ha amagat, ha fugit d’estudi. L’assumpte no li interessa des d’un punt de vista partidista ni l’interpel•la des d’un punt de vista emotiu. Per això no s’ha mullat per Arenys de Munt ni pel dret a decidir. Quan es tracta d’elegir entre Catalunya i Espanya la recepta és sempre la mateixa: o dissimular o a favor d’Espanya.
Queda Joan Saura. És incomprensible que s’autoritzés la manifestació de la Falange el mateix dia del referèndum. Pretenia el conseller donar feina als antidisturbis? Pretenia desvirtuar la consulta popular? Quan, després que fossin molts els que no van parar de dir-li, va voler rectificar, ja era massa tard. Els terminis havien passat i els de la Falange no podien ser desplaçats en el calendari. Nova medalla (i ja en són…) a la miopia i a la mala gestió per a Iniciativa.
