Núvols sinistres

"Pot l'amenaça d'un govern de gran coalició, núvol sinistre a l'horitzó, obrir la porta a l'abstenció a ERC?"

El president del govern en funcions inicia les consultes per a la formació d'un govern com Déu mana el mateix dia que havia previst tenir-ho tot ben lligat. Com es veu que Sánchez desconeix Catalunya, terra on tothom sap que no pots dir blat que no sigui al sac i ben lligat. De primer de català bàsic. Després vindrà el català sàdic, el dels setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Que és el shibbolet dels espanyols.

Amb el blat escampat sobre la taula d'amassar coalicions, pel govern l'ideal seria el vot afirmatiu d'ERC; és un sí a si mateix com govern d'esquerres i sense contraprestació, però això sembla descartat per endavant. El blat no està madur ni el forn per a pastes. El dubte oscil·la ara entre l'abstenció o el "no" rotund. El mal menor pel govern seria l'abstenció però fins i tot aquesta té un preu. ¿Quant pot pagar el PSOE davant d'una oposició sense misericòrdia? La negociació sembla versar sobre això, encara que no se sap res per què hi ha decret de silenci sobre els continguts. De vegades surt un Metternich o un Talleyrand a informar-nos que tot va com una seda. Perquè a l'era de l'hipercomunicació el millor i més prudent, sensat, moderat, equilibrat, constructiu, responsable i progressista és que la informació la controlin els protagonistes dels fets sobre els què s'informa.

ERC cerca alguna concessió tangible, alguna cosa per a vendre al seu electorat en Catalunya, per no tornar a casa del pare com el fill pròdig. Però encara que en tingués la més mínima intenció, el marge d'actuació del govern és realment estret, si es recorda que fins i tot el fet quotidià de seure per a fer un cafè és vist com a una traïció.

Per allunyar ombres sinistres sobre l'epifania del nou govern el ministre Ábalos, blasquista de Blasco Ibàñez, ha deixat clar l'ordre de prelació: primer investidura i després negociacions. Satisfaria a ERC una promesa del govern del PSOE en funcions d'obrir negociacions un cop investit? Sembla dubtós per no dir absolutament inversemblant. Les conceptes "promeses complides" i "governs del PSOE" tenen una relació de repulsió.

La posició de govern és molt sòlida, perquè té assegurada la ritirata de Madrid. Es presenta la impossibilitat d'un govern "progressista" com un boicot dels independentistes i s'acudeix a una gran coalició que garanteix una còmoda majoria parlamentària de 189. Tot abans d'anar a unes terceres eleccions. La gran coalició té molts partidaris i molt bona premsa, als mitjans, l'Íbex 35, la casa reial, el PSOE de tota la vida, etc. I és fàcil de justificar esgrimint el xantatge independentista..

Tampoc no serà difícil cridar a capítol als dirigents del PP invocant l'interès superior de la pàtria perquè el fogós Casado faci honor al seu cognom i posi seny. Els polítics han d'estar al servei de qui els dóna de menjar. El contrari seria fellonia. Pot l'amenaça d'un govern de gran coalició, núvol sinistre a l'horitzó, obrir la porta a l'abstenció a ERC? Això és un problema que té ressonància a Catalunya i res fàcil a preveure.

 

En qualsevol cas, el govern no seria estable perquè l'abstenció podria tornar-se vot en contra en circumstàncies fora del seu abast. El front exterior del conflicte, amb la seva complexitat judicial, aboca el govern a considerar una situació de bel·ligerància interna bolcada a l'exterior, com la que ja ha protagonitzat l'inimitable ministre Borrell.

Aquesta repercussió exterior, mediàticament és molt favorable a les pretensions catalanes. El resultat de les recents eleccions al Regne per ara Unit, planteja un interessant horitzó de cooperació entre l'illa i el continent. Les qüestions judicials pendents poden canviar radicalment el joc polític de les institucions. La possibilitat d'immunitat europea per al MHP Puigdemont planteja a l'Estat espanyol una qüestió d'extraterritorialitat política que no podrà digerir, envoltat en una lluita per provar a l'opinió pública europea que és el que no és, un Estat de dret.

El recurs a la gran coalició no solucionarà res perquè no és un problema de la mida de la coalició a Espanya, sinó de reconèixer que l'única sortida al conflicte comença amb una taula de negociació entre governs, d'igual a igual entre Catalunya i Espanya, prèvia a la decisió final que caldrà esperar del poble de Catalunya. I això és un núvol sinistre que Espanya haurà d'afrontar sense saber com.

 

Comentaris (7)
Erc vicaris cope Fa 1 mes
Erc putetes i monges eternament i por la gracia del Dios de Franco, Junqueras i Gal.sanchez. Miserables traidors, a resar el rosari, franquistes d'erc.cope
ai federelista Fa 1 mes
que simple ets, pobret vares arrivar a fer la ensenyaçe basica? o vulgarment dite ESO? sembla ven be que no
Gran anàlisi sr. Cotarelo. Ni volen ni poden fer altra cosa. Fa 1 mes
Està clar que la única sortida que els queda és la gran coalició PPSOE, si ER no es ven per un plat de llenties. La gran coalició serà la fi del Xanxes i posaran al Borrell O un altres semblant. Passarem del foc a les brases però el "nostres" seguiran sent incapaços d'aprofitar el moment per anar junts i donar-los la darrera i definitiva empenta al forat. Ai, si fóssim un sol poble i un sol partit valent!
remigio III Fa 1 mes
Estan atacant els catalans per la seua falta de... Empatia, per borbònia. Segurament encara no s'han adonat que ser català no té res a veure en ser masoquista. Volen que facen el que ells pensen és el millor, per a ells. Volen empatia vers els que, els hi han afusellat el president, Els que han violentat la ciutadania catalana, vers els que els roben i maltracten. Volen que estimen els d'"aproellos oeoeoe". Estan bojos aquests borbònics, amb la síndrome d'Estocolm. La putrefacció madrilen
federalista Fa 1 mes
ja ha parlat el mercenari despres de menjarse com fa ell, els pels el cul de tota la burguesia lladre a a waterlo no cal wc va el pallasso aquest i deixa els culs nets, amb la llengua que en te, aixi com felipe als huitanta i mitja cupula del gal no tenien encara wc a la bodeguilla no n'havia ni paper per rentar-se el cul era aquest pobre home qui rentava amb la llengua quina pena tota la vida rentant culs, com deu de tindre la llengua jajajajaja adeu xarnego cotalelo.
sempre rebel Fa 1 mes
Els nuvols sinistres els hem tingut des de fa segles. Cap novetat. El que no aconsegueixo entendre és que els catalans ens estavellem contra el mur d'Ecspañistán una i una altra vegada, engany rere engany, boicot rere boicot, fiscalització, fusilaments, incompliment, porres, judicis, presons, exilis, insults, menyspreus, expolis,...qué pebrots necessiteu més, per saber que mai ens deixaràn marxar per la sencilla raó que sense els nostres calers (és l'unic que volen de Cat) Ñ és un pa
erc, FUNERAL D'ESPANYOLS Fa 1 mes
progressista per erc vol dir votar a uns mariachis de la prostitucio franquista-borbonica del 78. a un CARCAMAL DEL 155, dit perrito sanchez bub.bub, i aquesta colla de mariachis del psoe.gel es fan dir in.DEPENDISTES CATALANS, quan nomes son talibans espanyols d'ARRIBA ESPAÑA.