Núvol tòxic a la xarxa

"És necessari dins i fora d'Internet que s'imposi el contrast i es recuperi el sentit comú"

Un fals document, pretesament polític, que el seu autor anònim pretenia atribuir a l'exdirigent de Reagrupament Sandra Lomas, va deixar en evidència la setmana passada d'una tacada periodistes, mitjans i lectors de l'àmbit digital. Amb una ullada molt superficial n'hi havia prou per considerar-lo un libel. Però el novíssim periodisme va caure de quatre grapes i el va difondre per la xarxa sembrant el desconcert, l'estupefacció i la indignació entre els afectats. Una nota oficial de Reagrupament va advertir, poc després que hagués estat difós, de la falsedat del comunicat, l'atribuïa a "interessos particulars" i afirmava que denunciaria la maniobra davant els jutjats. Però és evident que l'abast de la jugada va molt més enllà de l'autoria del paper, dels objectius que buscava –evidentment, desestabilitzar l'associació política que lidera Joan Carretero- i també de les conseqüències judicials que se'n puguin derivar. El document perversament adjudicat a Sandra Lomas i també un Facebook falsament atribuït al mateix Carretero evidencien una falla del sistema de comunicació definit per les noves tecnologies que moltes veus havien detectat abans però que ara comença a assolir unes dimensions alarmants en aquest país.

Una proporció massa elevada de la premsa digital s'ha consolidat sobre la superficialitat, la morbositat, la falta de rigor i el populisme. Una part dels professionals que no troben feina en mitjans almenys aparentment més solvents i responsables –o que l'han perduda com a conseqüència d'una crisi que s'arrossega fa una dècada en el sector– han cedit davant la necessitat i han oblidat les normes d'honestedat més elementals. Un segment important del públic hi col•labora, amb un entusiasme digne de millor causa, convertint aquests mitjans en necessitat i referència, i col•laborant a embrutir-los més encara amb les seves aportacions primàries. Tot això ha agreujat una vella constatació. Internet i les noves tecnologies de la comunicació poden ser també un inconvenient, on es faci encara més difícil destriar la informació solvent de la insolvent i on la confusió barregi de manera sistemàtica dades correctes amb falses dades. No és estrany, per tant, que aquest mateix cap de setmana alguns teòrics hagin alertat del "núvol tòxic" que comença a planar sobre la xarxa, que pot acabar convertida en "un megàfon per a psicòpates". Fins i tot n'hi ha que alerten del "tsunami" que ens podria arribar aprofitant les pròximes eleccions al Parlament.

No cal fer catastrofismes desmesurats. Ni tampoc apel•lar a un passat idíl•lic paradoxalment tan pròxim que permet constatar que no va ser real. Ningú està disposat a renunciar als avantatges que ha permès aquesta nova era comunicativa. Ningú tampoc pot reclamar que tornin els vells monopolis, en mans de mitjans o periodistes que s'atribuïen en exclusiva el poder i el dogma de la informació en una direcció. Però és obvi que cal una reflexió col•lectiva per no embrutar més la comunicació. I que cal reivindicar els mecanismes de control que no permetin que la mentida es converteixi en un recurs sistemàtic i que els insults substitueixin els adjectius. És necessari dins i fora d'Internet que s'imposi el contrast i es recuperi el sentit comú. Perquè el núvol no intoxiqui, no només la xarxa, sinó tota la societat sencera.

 
 

Comentaris