NUS

Recordo que als quinze anys, aquella edat estranya en la qual fas coses absurdes, em comprava les sabates una talla més petita perquè m’agradaven els peus petits. Disset anys després llegeixo que un estudi mèdic revela que un terç de les britàniques es compren les sabates diminutes (una, dues, o tres talles més petites) per tal d’anar a la moda: No poden resistir una oferta ni les ganes d’anar a la última. Encara en estat de xoc per aquesta notícia, llegeixo a El Periódico que anar descalç pel carrer s’ha convertit en una nova forma de vida. Molts famosos la reivindiquen i expliquen que produeix una sensació molt gratificant, difícil d’explicar si no es prova. Em pregunto si les dues tendències estan relacionades: L’impuls et fa comprar aquelles sabates impossibles, i la frustració t’empeny a sortir completament nu de peus a fora el carrer.