L’aparell del PSC s’ha enrocat en el moment més delicat de la història d’aquest partit. No vol fer cap pas cap a defensar la consulta, per no trencar l’acord que té amb Alfredo Pérez Rubalcaba, i no vol regenerar el partit. L’aparell del PSC, centrat en la federació del Baix Llobregat, vol defensar la caserna d’hivern de les alcaldies de L’Hospitalet, Cornellà, Sant Adrià i alguna més i prescindeix de tota la resta. També renuncia a Barcelona, on els socialistes ara són la quarta força política. El model de l’aparell del PSC és el d’un partit petit, només del cinturó, i encara. Núria Parlón és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i en teoria seria d’aquesta corda, però no ben bé. Parlón estava clarament promocionada per l’aparell, en el seu intent de fer només un relleu generacional a Pere Navarro, però la jugada els ha sortit malament. Ha estat un desgavell que ha mostrat la tramoia. La primera secretària fallida volia reconduir d’alguna manera la relació amb el sector crític catalanista, que vol dir refer la relació amb el PSC de la majoria geogràfica de Catalunya, i volia donar un perfil una mica menys enravenat al partit. I li han dit que no, que li controlarien els moviments. I en conseqüència Parlón ha plantat l’aparell. S’han ensorrat també els tímids contactes que havia obert amb la plataforma Avancem. La decisió de l’alcaldessa en vistes que tot eren traves ha estat conseqüent, i mostra la solidesa de la política gramenenca. La situació del PSC en aquests moments és complicadíssima, perquè la inflexibilitat de l’aparell condueix directament a la ruptura del partit en dues formacions. El tancament de l’aparell a qualsevol reforma deixa només en les mans de Miquel Iceta un darrer intent de salvar els mobles. Una quimera. Iceta és el gran migcampista del PSC, però la situació és la que és.
- CA
