Núria Parlon i el vel de la ignorància

"La nova alcaldessa no només destaca en el seu currículum que és llicenciada en Ciències Polítiques, sinó que és experta i una bona admiradora de John Rawls"

V, de Vel; "S'exclou el coneixement d'aquelles contingències que situen els homes en situacions desiguals i els permeten deixar-se guiar pels seus prejudicis (…). Ningú coneix el seu lloc a la societat, el seu posicionament o classe social; tampoc sap quina serà la seva sort en la distribució de talents i capacitats naturals". (John Rawls, Teoria de la Justícia)

Pot semblar una paradoxa però al món de la política, a casa nostra, no hi sovintegen els politòlegs. Els càrrecs electes o dirigents polítics que han passat per alguna de les facultats de Ciències Polítiques que hi ha al nostre país són, encara, una excepció molt minoritària. La política està farcida d'enginyers, metges, economistes i advocats. Cal dir que tampoc no hi manquen els sense títol o fins i tot una bona colla de representants del sense ofici ni benefici. De politòlegs, però, ben pocs. Això no treu –tot s'ha de dir– que quan es vol fer una llei electoral es demani assessorament a una comissió composta íntegrament per catedràtics, professors i experts en Ciència Política. Després ja es veurà si en fan cap cas.

Núria Parlon, la nova alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet després del terratrèmol de l'operació Pretòria, n'és una. Dona, jove... i politòloga. Probablement, però, aquesta no hagi estat una dada curricular que hagi comptat gaire en la direcció del PSC a l'hora de beneir-la i projectar-la com a imatge successora de Manuela de Madre. Dona i jove sí que són, en canvi, dos atributs que deuen haver tingut el seu pes per la renovació... com el fet de ser una política novella –i per tant, fàcilment guiable des del carrer Nicaragua- i amb una trajectòria marcada, sobretot, per la fidelitat al partit.

Parlon no només destaca en el seu currículum que és llicenciada en Ciències Polítiques, sinó que és experta i una bona admiradora de John Rawls. Lògicament, a la gran majoria de ciutadans de Santa Coloma –com a la resta de ciutadans del país, inclosa la mencionada classe política i els mateixos periodistes, per descomptat–, el nom de Rawls deu resultar com a mínim... poc familiar. Aquest filòsof i acadèmic de la política és el responsable que la filosofia política sortís del forat negre i del tedi en el qual es trobava a mitjans del segle XX. La seva teoria de la justícia va revolucionar aquesta disciplina a partir dels anys setanta de tal manera que sembla que avui dia, com diuen els experts que en saben de filosofia política, o s'ha de treballar segons la teoria de Rawls o bé explicar perquè no es fa.

Més enllà dels cercles estrictament acadèmics, la transcendència de Rawls és pràcticament intranscendent entre el comú dels mortals. Potser ara els despatxos de l'Ajuntament de Santa Coloma en seran una nova excepció! A més, intentar explicar aquí les grans línies del pensament –força complex, per cert– que sembla inspirar la nova alcaldessa-politòloga resultaria un despropòsit i una gosadia gairebé pedant. Poden intentar comprendre-la vostès mateixos abordant els diversos centenars de pàgines que composen l'obra magna de Rawls. No em culpin, però, després, si acaben avorrint encara més la política.

Quedin-se només amb aquesta idea. El filòsof polític de Parlon construeix una teoria de la justícia a partir d'un exercici propi de laboratori (i que perdonin els experts): imaginem –diu– una societat en estat de naturalesa, formada per individus coberts per un vel de la ignorància, que desconeixen el propòsits, expectatives, capacitats o interessos propis i dels veïns. Tan sols disposen de la raó i del sentit comú. En quins principis convindrien unànimement que defineixen una societat justa? La conclusió de Rawls deixo que la descobreixin vostès mateixos. Jo només aporto –si m'ho permeten– aquesta valoració: ni la política municipal –la de Santa Coloma i la de la resta del país-, ni la política nacional poden comptar ara amb la seguretat de l'eximent d'un supòsit imaginari i il•lusori de tal magnitud. La nostra democràcia ja té més de trenta anys i la ciutadania més lluny de posar-se una vena als ulls s'adona plenament de les mancances i de la poca perícia dels dirigents polítics locals i nacionals quan no donen la talla o quan aprofiten per ficar-se uns calerons a la butxaca. Volen, esperen, necessiten una reacció a l'alçada de les seves expectatives i no que se'ls demani més paciència o que girin l'esquena... o que deixin fer i els cobreixin amb el vel de la ignorància un parell de dècades més. O si més no un parell de mesos... el just perquè el Tribunal Constitucional es despatxi a gust amb l'Estatut.

 
 

Comentaris