De viatge per terres basques, llegeixo un reportatge de Paula Gil a la contra del diari Deia sobre les mentides, o si ho volen plantejar més benèvolament, sobre els rumors que circulen per la xarxa. Es veu que aquest mes de juliol, a més de les gairebé sis milions d’entrades que comenten la mort —o no?— de Michael Jackson, i d’unes quantes dedicades a la desaparició del còmic Ed McMahon i de l’actriu Farrah Fawcett, també n’hi ha un munt que donen per morts George Clooney, Jeff Goldblum i Natalie Portman (estimbada per un penya-segat de Nova Zelanda), Harrison Ford (fulminat per un llamp mentre navegava), o bé Rick Astley, l’ídol de la dècada dels vuitanta. La majoria d’aquest fals noticiari mortuori es difon per mitjà de pàgines web (fakeawish.com o iReport, per citar-ne dues), la propietat de les quals és de gent, diguem-ne, seriosa: la CNN, per exemple. Les noves xarxes socials tenen molts avantatges, però també inconvenients. El més destacat és, certament, que sovint s’hi deixen anar mentides de l’alçada d’un campanar.
L’últim rumor que circula per la xarxa és que Catalunya té des de diumenge passat un bon finançament. L’establishment mediàtic català, que està integrat per diaris digitals i no digitals que subsisteixen amb diner públic, comentaristes agraïts i hooligans del tripartit, pretén “contaminar” la xarxa amb aquest notícia falsa, al servei dels interessos governamentals. La política catalana fa temps que està dominada per la mentida, per la suplantació interessada de la realitat, que alimenta una coalició de perdedors. Però hi ha qui ni tan sol se n’adona. O sí, perquè el cinisme i la suficiència està molt arrelat en la classe política. Hi ha polítics que són capaços de fer tots els papers de l’auca sense immutar-se. Més ben dit, perdonant-li la vida als altres amb una arrogància que no es correspon ni als seus mèrits ni als seus coneixements. El Parlament de Catalunya n’és ple, per desgràcia del nostre país. Tornem, però, a l’última gran mentida.
Amb el finançament passa com amb l’Estatut, que també va ser “víctima” d’una d’aquestes notícies trampa. Hi va haver qui va fer córrer el rumor que l’Estatut del 30 de setembre era una mena de constitució catalana, però va resultar que no era cert, com ens va demostrar el PSC quan immediatament després d’aquella “apoteosi” va deixar clar que aprofitaria el tràmit parlamentari espanyol per limitar els “excessos” sobiranistes. No fos cas. Després va passar allò del pacte Mas/Zapatero que els republicans, per a gaudi del PSC, li retreuen sempre que poden, descontextualitzant-lo. I aprofiten la xarxa i l’establishment mediàtic (per bé que el seu és pírric i més subvencionat que cap altre) per convertir-se en altaveus de l’estratègia dels socialistes, que és no complicar-li la vida al govern del PSOE. Però, caram, confessar-ho així, a cara descoberta, queda força malament. Per tant cal posar en circulació una altra d’aquelles impostures que fan servir els republicans: si bé és cert que el govern espanyol se saltarà l’Estatut amb aquest acord de finançament (que ens donarà més calés però no en modificarà el model ni complirà els terminis), tanmateix la culpa que això passi és i serà sempre d’Artur Mas. Evidentment. No faltaria sinó. I ho serà perquè el líder de CiU no es declara independentista (i això el posa al mateix nivell que Montilla, que suposo que també deu ser un unionista, per dir-ho amb l’altra fotesa que infecta Internet, com ell), i perquè va gosar posar fi a la farsa que fou la negociació de l’Estatut a les Corts. Però és veu que el que va salvar-ne Mas, els republicans ara poden contribuir a retallar-ho amb més triomfalisme que no pas ell aleshores. Jo ho deia Lenin: l’esquerranisme és una malaltia infantil.
En fi, la xarxa és plena de mentides, freaks i polítiques. El problema és que normalment tenen conseqüències. El reportatge de Deia que he esmentat en començar també explicava que una notícia falsa sobre Steve Jobs, el conseller delegat d’Apple, segons la qual havia patit un atac de cor, va provocar l’enfonsament de les accions a borsa de la companyia nord-americana. Hi havia mala intenció? És probable, perquè Jobs no tenia res. A recer de l’anonimat que proporciona la xarxa, és clar que hi havia algú que tenia ganes de treure profit d’aquella notícia trampa. Com ara, no en dubtin, perquè de la notícia trampa sobre les virtuts del nou finançament només en surt beneficiat el tripartit i la segura reedició de la coalició després de les eleccions de l’any que ve, si és que poden sumar majoria. Esperem que no, oi?
