Una de les coses que més persegueixen els projectes polítics independentistes és la “transversalitat”. Volen abastar-ho tot i els acaba passat allò de “qui molt abraça, poc estreny”. La transversalitat vol dir renunciar a moltes coses per quedar bé amb tothom. És la negació del lideratge.
Aquesta és una de les raons per la qual als independentistes sempre ens veuen poc clars. Fem la impressió de només voler fer amics. Ningú es compromet fermament amb unes idees o un estil polític determinat per la por de perdre la “transversalitat” que és el preludi de la neutralitat. Davant una nova proposta no és gens estrany escoltar aquestes paraules: “comparteixo els vostres plantejaments, però vull mantenir la meva neutralitat. No em puc comprometre públicament”. Pesa més en la presa de les nostres decisions el “què diran”, que no pas la viabilitat d’una iniciativa. Són molts els nostres compatriotes que pensen que actuar així, és el súmmun de la intel·ligència política.
Tot plegat, és un escenari ple d’especulacions. Tothom s’ho mira des de la perspectiva de “veure-les venir”. Ara, com que queda molt bé dir frases en anglès, el “wait and see” sembla que sigui tot un tractat de filosofia política perquè ho diuen a Oxford. Però ningú pensa que els súbdits de l’imperi britànic poden permetre’s el luxe d’esperar flegmàticament perquè són els amos a casa seva i no perilla ni la seva llengua ni la seva cultura. Nosaltres, esperem tant que sempre ens agafen amb els pixats al ventre
Els pobles febles de caràcter (i que menystenen el lideratge en favor de l’“entre tots ho farem tot”) només es comprometen públicament en allò que és general, conegut i beneït per l’oficialitat. Mireu si no com a Catalunya generen grans adhesions totes aquelles coses que vénen avalades per les cares conegudes sense preguntar-se si seran efectives o no. Com que hi és aquell cantant, aquella escriptora o aquell presentador d’un programa de TV3, ja ens podem afegir al ramat.
No cal dir que a la partitocràcia això li va com anell al dit. La seva mediocritat i la seva ineptitud queden camuflades entre tots els saraus que dels quals s’alimenta “el procés”. Per això sempre fomenten i atien les grans concentracions. Promouen el sentit del ramat. És clar, els xais no protesten, només diuen “beee!”
Com és natural, ells són els primers a fomentar la neutralitat de la transversalitat perquè és la millor manera de capar el sentit crític de la gent. Faran mans i mànigues per mantenir aquest estat de les coses. És el millor remei per evitar que surti una veritable alternativa als partits actuals.
Cal que els catalans abandonem aquest sentit gregari de la política i anem més enllà de TV3 o RAC1. Enlloc està escrit que el que faci la majoria sigui el més profitós. La transversalitat i el consens sempre acaben essent l’inici del desastre. La raó? Simplement perquè no hi ha ningú al capdavant que marqui el camí. Aleshores, és quan no hi ha cap pastor. I un poble sense pastors, és un poble perdut.
