No votaran dos milions

"800.000 vots marquen un mínim de referència evident, el de les consultes populars, la Via Catalana i la V. Menys de 800.000 vots serien una catàstrofe per al sobiranisme"

Ara que ja tenim consens –i que duri- sobre la consulta voluntària del 9 de Novembre, alguns comencen a llençar al vol xifres de participació amb alegria excessiva. El coordinador del Pacte pel Dret a Decidir, Joan Rigol, amb una certa frivolitat es va marcar l'objectiu de captar 2 milions de votants. Pel Sí-Sí, a més. Algun eixelebrat fins i tot ha parlat de 3 milions.

No és que vulgui llançar aigua al vi, però jo partiria d'unes xifres molt més conservadores. Per què? La consulta del 9N no té precedents, com és sabut. Per això hem d'anar a buscar convocatòries massives que s'hi puguin assemblar.

-La primera i més evident són l'onada de consultes organitzades per la societat civil entre 2009 i 2011. En total, 800.000 persones van votar, dels quals al voltant de 9 de cada 10 ho va fer pel Sí a la independència.

Si ens centrem en la consulta de Barcelona del 10 d'abril de 2011, la que més atenció mediàtica va despertar, i la que es va beneficiar de l'efecte onada de totes les anteriors, les xifres clau són: 7.000 voluntaris i un 21% de participació. Si extrapolem a tot Catalunya, un 21% seria al voltant d'1,2 milions dels 6 milions aproximats que estan cridats a votar. Els 37.000 voluntaris també fan pensar en una xifra potser lleugerament superior.

-La segona referència obligada són les darreres manifestacions massives de l'11 de setembre, sobretot la Via Catalana de 2013 i la de 2014. El recompte que va coordinar un equip de la UAB comissionat per Societat Civil Catalana de la Via de 2013 va donar... Bingo, 800.000 persones un altre cop. La xifra va ser corroborada pel col·lectiu Contrastant, que va parlar d'entre 700.000 i 800.000.

No tenim dades serioses de l'11 de setembre d'aquest any (les absurdes per inflades de la Guàrdia Urbana no les tinc en compte), però uns càlculs ràpids sobre les inscripcions prèvies i la superfície aproximada de la Diagonal i la Gran Via fan pensar que, aquest any sí, és possible que la gran V tingués una participació que s'apropés al milió de persones. I cal recordar que, d'aquest hipotètic milió, molts no tenien més de 16 anys.

Això ens porta a que la mobilització independentista més gran de la història probablement va aplegar unes 900.000 persones amb dret a vot segons les condicions establertes per la Generalitat pel 8N.

-La tercera i última referència és força evident: Els vots que els partits independentistes han tret en les últimes convocatòries electorals.

A les eleccions de 2012, els partits que, en principi, demanen activament que es voti el 9N, van treure 1.780.000 vots, amb la participació més alta des de 1980. Si hi suméssim els dubtosos d'ICV, arribaríem als 2.140.000 vots.

Però una convocatòria que s'assembla molt més a la del 9N són les últimes eleccions europees, un vot que la majoria d'electors no percep que tingui un efecte directe. En la contesa del maig de 2014, la suma dels vots a partits activament proconsulta va ser de 1.142.000. Si hi sumem ICV, 1.401.000, i si, en un estat de bogeria induïda per psicotròpics independentistes hi afegim Podemos, se supera per poc el milió i mig, 1.518.517.

Resumint:

800.000 vots marquen un mínim de referència evident, el de les consultes populars, la Via Catalana i la V. Menys de 800.000 vots serien una catàstrofe per al sobiranisme i el final de la vida política d'Artur Mas.

Qualsevol resultat entre el llindar psicològic del milió i el milió i mig de vots hauria de ser considerat un gran èxit, ja que implicaria mobilitzar de sobres tots els votants sobiranistes i alguns proconsulta. Per posar-ho en context, aquesta és l'audiència que sol tenir un partit important del Barça a la Champions League. I és el número de vots que pot assegurar una majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Mobilitzar més d'un milió i mig de persones no només seria un èxit espaterrant, resultat de moure tots els sobiranistes que van votar a les darreres eleccions al Parlament, sinó que implicaria sumar-hi centenars de milers de proconsulta votants del Sí-No i del No. Em sembla altament improbable que això succeeixi en una consulta que no té valor legal.

No cal dir que qualsevol número per sobre del 1.750.000, i no diguem els dos milions de Rigol, em sembla pura fantasia. A més, l'experiència de les consultes ens diu que la participació de nous catalans i menors de 18 acaba essent gairebé testimonial.

El sobiranisme ja té prous adversaris com per a que suposats amics posin expectatives molt per sobre del que és realitzable. Un milió de persones és molta, moltíssima gent, i cal ser conscients que és complicadíssim mobilitzar-la. Pensar el contrari és assegurar-se un 10N de llàgrimes, i fer-li la feina a l'Estat.

 
 

Comentaris