No un suport incondicional

"La carta de Montilla és un intent de mantenir ferm l'esperit de defensa de la màxima llei de Catalunya, després que un percentatge de catalans cansats d'esperar i desil•lusionats hagin decidit emprendre el camí del sobiranisme"

El president Montilla ha aprofitat el dia de Reis per demanar via carta a més de dues-centes entitats del país el seu suport en el moment de donar una resposta "clara i unitària" en el cas que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut. Amb aquesta carta, i com va fer al discurs de cap d'any, finalment el president reconeix obertament, com ja fa temps que ningú dubta, que la sentència serà negativa. Aquest gest també fa pensar que la resolució del tribunal, després de tres anys d'espera, és a prop. A més, demostra la voluntat de lideratge de Montilla, cosa sempre exigible, però no sempre existent, a la persona que ocupa el principal càrrec polític de Catalunya. I, finalment, resulta un intent de mantenir ferm l'esperit de defensa de la màxima llei de Catalunya, després que un percentatge de catalans cansats d'esperar i desil•lusionats hagin decidit emprendre el camí del sobiranisme. Montilla a l'emissiva recorda, la qual cosa no és discutible, que la unitat fa la força. Però no es pot exigir suport en la unitat si abans no es fa una proposta de resposta, si es desconeix un pla B i si el govern no explica què pensa fer en cas d'una sentència que retalli o modifiqui l'Estatut. A aquestes alçades del joc resulta il•lús demanar als ciutadans un suport incondicional, a cegues.

 
 

Comentaris