Qualsevol barbaritat és vàlida, i fins i tot aplaudida, quan es parla de Catalunya. L’última arriba de l’escriptor Mario Vargas Llosa. “No es pot ficar en el mateix sac a tots els nacionalistes. Per una banda, hi ha els radicals que creuen que poden matar i posar bombes. Per desgràcia, a Espanya hem conegut aquest tipus de nacionalisme. Jo diria que és més perillós aquell que es presenta com pacífic, legal i democràtic”, va arribar a dir ahir el premi nobel i marquès en una entrevista al diari ‘ABC’. Mentiríem si diguéssim que ens semblava inimaginable que Vargas Llosa pogués dir alguna cosa semblant. De fet, ho podíem sospitar, el que ja és una premonició negativa. Perquè no tot s’hi val. Insistir en la comparació entre nacionalisme català i terrorisme és d’una demagògia i una falta de realisme tan gran, que frega fins i tot la maldat. Es pot estar en contra de la independència, ser nacionalista espanyol i criticar, incoherentment, el nacionalisme català. Però el que no es pot és insultar a milions de persones que lluiten perquè el seu país tingui un Estat propi i, a sobres, ho fan d’una manera tan democràticament impecable que resulta envejable. Segurament aquest sigui el problema del senyor Vargas Llosa: Que de tant ben fet, li fa mal d’ulls.
- CA
