No tinc por de les flors

"La força simbòlica i estètica de les flors radica en la seva capacitat de convertir l'efímer en una impressió imperible."

Els que tenim la sort de tenir un petit jardí sabem que tard o d'hora acabarem fent de jardiner, fins i tot a pesar nostre. La simplista idea que les plantes i les flors poden viure sense les nostres cures és tan errònia com pensar que es pot viure sense elles. Un signe de civilització d'una ciutat és que els seus habitants puguin tenir sempre a prop una floristeria, una església i una llibreria. La floristeria per conrear una presència tranquil·la de la vida; l'església per contemplar el pas de les hores amb el repicar de les campanes i la llibreria per advertir que la realitat és més complexa del que ens donen a entendre. Un amic que viu a París des de fa cinc anys, sempre que s'ha vist obligat a canviar de casa, verifica si l'habitatge disponible té a prop una floristeria, doncs considera que on hi ha flors hi ha cultura. És una prioritat més rellevant que tenir a prop una estació de metro, ja que és preferible viure a prop de l'harmonia decadent d'una rosa oberta a punt d'apagar-se consumida per la seva efímera bellesa que la comoditat de tenir a mà una estació de metro que, en la majoria de les ocasions, no condueix enlloc.

 

En contemplar els gerros amb flors pintats per Odilon Redon en una exposició que es va realitzar de la seva obra a la fundació Picasso, vaig comprendre que la força simbòlica i estètica de les flors radica en la seva capacitat de convertir l'efímer en una impressió imperible. Una amiga a la qual solen portar-li flors em fa veure que la seva casa es transforma en un espai més habitable en entrar-hi un ram de flors. Insisteix sempre amb una idea simple i indemostrable quan afirma "tots ens sentim reflectits en una flor". Si les flors són un reflex nostre, és perquè representen a la perfecció un estat d'ànim. Les roses vermelles com la sang assenyalen que estem disposats a ser torbats; amb les blanques retornem a la calma i com més obertes estan les roses de jardí més melancòlics ens tornem. Totes les cultures són cultures de flors i sense elles no és possible comprendre-les. Flors en els patis andalusos, convertides en mantells que engalanen els carrers; a Girona, flors en els ornaments d'edificis modernistes; a Mèxic, flors tatuades; en grans gerros als hotels de París, on saben que sense flors no val la pena dormir ni una nit.

 

 

Barcelona és una ciutat amb excel·lents floristeries, com Carolina a les rambles enfront de la Boqueria, on les seves roses gairebé sempre t'esperen en un quiosc projectat pel gran arquitecte Tonet Suñé; flors Farré a Roger de Llúria, que disposa d'un espai de característiques modernistes que envolten les flors amb una aura aristocràtica i romàntica com si tots poguéssim ser, per un instant, Margarita Gautier o la floristeria Maria Ponsà, amb una majestuosa i acurada buguenvíl·lea que crea una pèrgola vegetal natural que dóna ombra i color a la cantonada del carrer Còrsega i rambla Catalunya.

 

Una societat que no se sent inclinada a les flors amb el seu poder reparador, la seva capacitat de comunicar l'incomunicable o la seva força simbòlica per mostrar passions, quedarà a mercè de la lletjor que lenta, però inexorablement, acaba debilitant els nostres desitjos de vida. Faci una petita prova: compri un ram de flors i camini des de la floristeria fins a casa. Veureu amb sorpresa que la gent que es creua amb vostè el mira atentament, potser amb una mica d'enveja (quina sort! Té temps de pensar a comprar flors, comprar-les i gaudir-les); d'enyorança (fa tres mesos em van regalar un ram que il·luminava casa meva i ara està fosca); d'escrutini (Perquè i per a què compra flors?); de goig i anhel de bellesa (Quines flors més boniques!); de convencionalisme (és per a un aniversari, una celebració o per fer-se perdonar per alguna cosa) ... però tots busquen en les flors una mica de bellesa arrabassada per la vida. No tinguin por de les flors amb el seu llenguatge secret, el seu poder torbador, la seva presència olorosa i etèria. No tinguin por a sospirar, a divagar, a despertar gràcies a la seva presència.

 

Comentaris