No surrender

"Vam fer una promesa que vam jurar recordar sempre: que no faríem cap pas enrere, que no ens rendiríem"

Va quedant enrere la Diada del 2019... Si la llegim en clau partidista, un desastre, per variar. Però hi ha més lectures possibles. I tot un món més enllà del partidisme. Però també hi ha cançons, com aquella del «boss»... Vam fer una promesa que vam jurar recordar sempre: que no faríem cap pas enrere, que no ens rendiríem... «No surrender», del Bruce, en versió lliure.

És l’únic que ens uneix. Que no ens rendirem.

Ho tornarem a fer? Què, exactament? Alguns pensem que, si ha de ser com al 2017, millor que ho deixem estar. Però, com que tampoc no es tracta de torturar-nos ni de trobar plaer masoquista en furgar en les ferides obertes, també pensem que sense el 2017 no hauríem fet mai un pas de gegants cap al 2029, que és quan l’estrafolari i visionari savi Alexandre Deulofeu, el matemàtic de la història, va fixar el col·lapse de l’imperi espanyol...

Tenim una muntanya de retrets i frustracions, de misèries partidistes, d’egoïsmes, de tacticismes. Tenim màrtirs autoproclamats, gent que es van passar de llestos, presos, exiliats, represaliats, embargats, arruïnats... Tenim una política que no va enlloc, un neoautonomisme disfressat de sobiranisme... Tenim partits i entitats que ja sabem que no serviran quan arribi el moment. Tenim un país a la deriva, ens agradi o no reconèixer-ho, i uns poders espanyols que, ara per ara, estan guanyant aquesta part de la partida. Tenim emocions contraposades, esverades, deprimides, frustrades...

I no sabem, en absolut, què toca fer ara.

Potser estar-nos quiets i pensar? Ja podria ser. Apedregar-nos els uns als altres? Acusar-nos de traïdors, de tebis, de tacticistes, de cagats? Plorar quan arribem a casa i veiem la magnitud de la tragèdia que no volem reconèixer? Intentar treure profit del naufragi d’aquell vaixell que anava cap a Ítaca i ha acabat embarrancat

Sí. Però també tenim, en un país tan amant de les cançons i els himnes patriòtics, el Bruce, poc amic de versets ensucrats per excitar-nos i passar l’estona fins que anem cap a casa.

«No surrender». No ens rendirem, no farem un pas enrere, signifiqui això el que signifiqui.

Cert: tampoc no sabem com ni quan farem un pas endavant, ni a quin preu. Hi ha lliçons, duríssimes, que cal aprendre: o som més i ho fem d’una altra manera o no ens en sortirem. Això vol dir moltes coses, la majoria difícils de païr. Fer un nou país és exactament això: un exercici de realisme molt cru i fer política de veritat. Potser encara no estem preparats, però encara som dos milions i escaig. Amb tot el que ha passat, no és poc.

Ja ningú no s’enganya sobre les sentències que estan escrites, sobre la impossibilitat del diàleg amb els poders espanyols, sobre les impossibles simpaties europees i internacionals...

 

Si ho hem de fer, si ho sabem fer, ho haurem de fer sols. I això implica fer-ho cap endins, ser més, arribar a pactes que no seran fàcils, construir majories que comportaran renúncies... I un dia, sí, dir prou i fer un pas endavant, molt diferent de l’assaig frustrat del 2017. Però abans hem de ser més. Més. Clar i català: més.

«No surrender», vaja. Sense retirada, sense rendició, sumant. I pagant el preu de sumar, que és com es fan les coses.

Hi ha gent que sumaria, però cal sumar-la. I això, romanticismes a part, es fa a través de la política, d’una política que a Catalunya ara mateix és impossible. Dit d’una altra manera, molt planera: o arribem al 60-70% o no ens en sortirem. Tenim una dècada al davant, segons Deulofeu. Els altres s’estan equivocant, sens dubte. Cometen errors clamorosos, que no aprofitem. La qüestió és no equivocar-nos nosaltres, de Diada en Diada, de procés en procés, cap al desastre final. 

Les lliçons del 1714, en un món absolutament diferent, són absolutament vàlides. Cal que les sapiguem llegir, aprofitant les oportunitats que tenim, que no són poques. Però si no...

 

Comentaris (12)
anonima Fa 5 dies
Sincerament no ho veig així. L'opinió publica és manipulable i això és el que fan els governs. 600.000 manifestants a la diada? ja, erem molts més. Tupinada a les eleccions? no t'estranyi. Inventar relats falsos? ho fan cada dia. Amb quins mitjans vols sumar més? l tota aquesta onada de violencia que es sino assegurarse que a les properes eleccions surtin les dretes? o juguem a les seves cartes o res. Crear un CNI català....
Falta respecte en aquest article... Fa 5 dies
... a la figura d'A.Deulofeu, que va dir el mateix que Batitsta i Roca però va anar molt més enllà, aplicant fins i tot fórmules matemàtiques. ...i falta respecte per la gent, pel poble, que sempre ha estat i es mereix uns dirigents que no están a l'alçada de les circumstàncies. el poble ja no pot esperar ni confiar més en dirigents que no es mereixen ni la confiança que sels ha donat, ni el pa que es mengen.
A mí em sembla que és exactament al inrevés que em de fer les coses: Fa 5 dies
Em sembla que els partits han de deixar de mentir a la gent, enlloc de dir dret a decidir cal dir autodeterminació, cal parlar sense embuts, sense disfresses i anar a cara descoberta, amb un llenguatge que entenguin els de primària, perquè és així com arribarem a la gent de més abaix, parlant de futur, d'orgull nacional integrador de tothom que vulgui formar part, de patria, de com volem el país. El pacte amb l'Ada Colada que buscava Maragall ha acabat amb ella fent un trío amb el Collbo
A.Deulofeu, l'historiador del futur Fa 5 dies
A mí em sembla que la figura d'A.Deulofeu es digne d'estudi, respecte, afecte i reconeixement públic, cosa que en aquest article no veig per enlloc, i llepar el cul als comuns no es fer política, és prostituir-se, cosa que desgraciadament els nostres polítics acostumen a fer massa vegades, fins que els hi tallem el coll... deixant-los de votar.
Joanb Fa 6 dies
Fóra més pragmàtic intentar seduir el jovent que no pas tractar d’aixamplar la base en clau de lluita de classes. El factor generacional haurà de ser decisiu i a fi de seduir i convéncer la gent adolescent i la gent jove caldria que es tinguéssin en compte enginyeria publicitària que no pas els discursos polítics clàssics i carrinclons. Si no espavilem en aquest sentit i ho fem nosaltres, ho faran ells, encara que potser ja ho estan fent (només ens hem de fixar en vox tot i ser una
La diferencia entre una pasión eterrna y un capricho pasajero ... Fa 6 dies
... es que los caprichos suelen durar algo más.
Molestar sense aconseguir res Fa 6 dies
Coneixent el personal secessionista, "no surrender" = Gra al cul, mosca collonera o similar. I res de res.
Boris Fa 6 dies
El que no hi ha és convicció i nasos per tirar endevant el mandat de l'1-O. Excuses i paraules buides per justificar una volta a l'autonomisme intervingut. El que falta és jubilar tota la cúpula d'ERC que solament té com objectiu conquerir la Generalitat.
Català a Mallorca Fa 6 dies
Ostia que hi hagi nostàlgics que recordin la suposada grandesa del dictador a dia d,avui té nassos però que hagi de llegir palles mentals de nostàlgics de l,imperialisme genocida espanyol del segle XVI és de traca, mare meva....colono,s go home!!!!
TOROSENTADO Fa 6 dies
2012 MAYAS FIN DEL MUNDO . 2029 CATALANES FIN DE ESPAÑA . COSAS DE INDIOS .
jose Fa 6 dies
Indios? Y vosotros MOROS
PIZARRO Fa 6 dies
COLAPSO DEL IMPERIO ESPAÑOL . EL ESPAÑOL ES UNA LENGUA HABLADA POR CIENTOS Y CIENTOS DE MILLONES Y AUMENTANDO . ESO ES LO QUE DEJO EL IMPERIO ESPAÑOL . YA QUISIERAN LOS ALEMANES QUE SU LADRIDO SONARA EN TODO EL MUNDO .
Ai fillet si haguesim esperat a ser més a Arenys de Munt no haguesim fet res, si el 9 N haguesim esperat a ser més, tampoc, si l’1O haguesim esperat tampoc. Fa 6 dies
Rendiu vos oh pecadors, Renuncieu! L’independentisme creixia perqué portava l’iniciativa i construía el seu pla d’acció. No demanar vem permis als comuns i es van quedar enrere perqué ells no tenien pla per construir res ni canviar res. I nosaltres els em d’esperar??? No ens vengue la moto, que no la comprarem.