No som ovelles

"Per molta cordialitat o aparença de justícia que posi Marchena a la seva sala, aquest judici segueix sent una autèntica farsa des de la base"

Si defenses la independència, la culpa de tots els mals haguts i per haver és teva. En canvi, si defenses la sagrada unitat d'Espanya de qualsevol manera, incloent-hi l'exercici de la violència física i la destrucció de l'estat de dret, no només ets eximit de qualsevol responsabilitat, sinó que tens recompenses de tota mena. Tristament, aquesta és la lògica en la qual es mou el jacobinisme espanyol que tan bé representa el trio PP-C's-PSOE, animats per l'extrema dreta reconquistadora de Vox. En termes estrictament democràtics, els injustos empresonaments, l'exili, els debats estèrils, les onades repressives són perfectament evitables mitjançant una solució tan cívica, democràtica i participativa com un referèndum acordat. La pregunta és pertinent: tan poca confiança tenen els defensors de la unitat d'Espanya en la seva concepció estatal que no la volen sotmetre al sufragi directe dels ciutadans de Catalunya?

 

El judici que s'està duent a terme és una prova fefaent de la ridiculesa dels defensors d'un Estat que no dubten gens a l'hora d'intentar justificar allò que mai va passar. Cal repetir-ho les vegades que faci falta: no hi ha hagut ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. Així ho han reconegut públicament persones de totes les ideologies i sentiments nacionals. El que sí hi ha hagut és un referèndum organitzat i autodefensat cívicament i pacíficament per milers i milers de ciutadans, i que ha tingut com a única resposta la violència dels cossos de policia estatals. Una violència que no té cabuda en una democràcia real. Organitzar un referèndum no és cap delicte. I si l'Estat hagués volgut actuar de forma democràtica, qui haurien d'estar asseguts al banc dels acusats són els autèntics responsables d'aquesta violència, altrament dit els agents que han comès aquests abusos de poder contra ciutadans indefensos, els comandaments policials i els seus responsables polítics. I espero que un dia així sigui pel bé de la democràcia espanyola.

 

 

Per molta cordialitat o aparença de justícia que posi Marchena a la seva sala, aquest judici segueix sent una autèntica farsa des de la base. Deixant de banda per un moment el sentiment nacional de cadascú, la pregunta que s'hauria de fer qualsevol ciutadà de l'Estat espanyol és si està disposat a acceptar tal injustícia per protegir un Estat autoritari i repressiu, sabent que existeix la possibilitat de defensar els seus legítims plantejaments en el marc d'un debat cívic, argumentat i posteriorment referendat a les urnes. Al Regne Unit i al Canadà ho van fer. Sense violència ni persecucions judicials. Amb diàleg i negociació. Diàleg i negociació de veritat, i no proclames buides per generar titulars. Em vull adreçar directament als defensors de la unitat d'Espanya: en lloc de tractar els ciutadans de Catalunya d'ovelles, què us impedeix articular un moviment cívic i pacífic que defensi el vostre legítim plantejament en un referèndum acordat?

 

Com ja és evident, aquest conflicte no va exclusivament d'independència, sinó de la defensa de drets fonamentals i de dos models antagònics. Una democràcia on es defensa la llibertat d'expressió de tothom i amb totes les conseqüències davant d'una suposada democràcia que fa mans i mànigues per silenciar i perseguir judicialment els dissidents. Una democràcia que vol ser respectuosa amb els sentiments nacionals de tothom davant d'una pseudodemocràcia que només concep una sola manera de ser espanyol. Una democràcia on el Parlament és una cambra on es pot parlar sempre de tot davant d'un Estat on es jutja la presidenta d'un Parlament per haver permès un debat parlamentari. Una democràcia que posa en pràctica els valors republicans davant d'una societat sotmesa a un rei ultra que ningú ha votat. Una democràcia on el progrés social és el veritable motor de la societat davant d'un sistema subvencionat pel règim del 78.

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?