L’alcalde Hereu ha destituït el conseller municipal Miquel Àngel Martín (PSC) pels insults que va dirigir contra la periodista Mònica Terribas i motivats a rel de l’encontre Terribas/president Montilla. A resultes d’això també l’ha hagut de fer plegar com a vice president del districte de Sant Martí.
Això no representa res perquè tots sabem que aquest senyor d’on cobra un bon sou és de l’Institut Metropolità del Taxi com a gerent, entitat que depèn de l’Entitat Metropolitana del Transport dirigida pel batlle de Sant Joan Despí Antoni Poveda (PSC) la vicepresidenta del qual és la regidora de Barcelona Assumpta Escarp (PSC) i la Junta de Govern la completen tres càrrecs més, un altre del PSC, un d’ERC i el darrer d’ICV. Quan es clica “qui som” a la seva web, apareixen tres fotografies: l’alcalde Hereu, el tinent d’alcalde de Barcelona Francesc Narváez i el mateix Antoni Poveda. O sigui que ningú posi en dubte que Miquel Àngel Martín continua cobrant d’un càrrec públic com a membre del PSC.
Crec que fets com aquests provoquen la desafecció montillesca de la ciutadania. Aquest senyor hauria de plegar immediatament, pel que a mi respecta no penso agafar cap més taxi de l’àrea metropolitana ni de Barcelona mentre aquest tipus continuïi en aquest organisme, i modestament demano als pacients lectors que en la mesura que puguin facin el mateix, i ho escampin. Si l’ètica ha desaparegut de la política, no tenim més remei que aplicar-la pel nostre compte. Perquè, algú dubta que és impresentable que un càrrec públic insulti de la manera que ho va fer? Vostès podrien anar a la seva cap i dir el mateix sense rebre conseqüències? Doncs molt menys pot fer-ho aquest senyor que té el deure de ser moral ja que el seu partit el posa aquí en representació dels interessos dels ciutadans (que van en taxi, imagino).
A títol estrictament personal jo el destituiria per obtús (mancat d’agudesa intel•lectual o sensibilitat segons el diccionari de l’IEC) ja que podria arguir que no és propi que una directora d’una televisió pública faci entrevistes, i menys a segons qui.
Enlloc d’això, aquest individu es disculpa d’una forma tan barroera que és impossible dissimular la malesa de les seves accions i pensaments:
Primer diu que “no pensava que transcenderia de l’esfera privada”. Del que se’n despren lògicament que continua pensant el mateix en privat, que l’únic motiu pel qual demana disculpes és perquè s’ha fet públic; de manera que la naturalesa de les seves “afirmacions” continua viva en la seva ment.
Continua dient aquest adalid polític d’omplir la saca i obviar l’ètica: “no tenia intenció que les expressions arribessin a la senyora Terribas” Ho volen més clar? Es reafirma en tot el que ha dit (malgrat que reconeix que és impresentable) només es lamenta que se n’assabantés ella, però naturalment continua pensant el mateix; més greu encara: el que no es veu no compta.
Mentre tipus així ostentin càrrecs públics no ens poden demanar que confiem en la política, a no ser que els responsables dels partits que els han col•locat allà siguin coherents i els facin fora. Algú del PSC hauria de pensar que no n’hi ha prou amb carregar els neulers a ICV o ERC, que potser cal fer endreça si volen que els votin alguns més dels clients habituals, perquè aquests, la bona gent que els dóna la confiança només “perquè sent els colors” són els jubilats que van anar a dinar amb el president Montilla, i no en fan prou.
No parem ni un taxi més mentre el senyor Miquel Àngel Martín formi part de l’Institut Metropolità del taxi, perquè exigim ètica dels nostres governants. És el mínim exigible, però si poguessin ser una mica més cultes, tampoc aniríem tan malament.
