“No podem perdre més el temps en aventures empobridores”. La frase la signaria qualsevol persona, mínimament ben informada, després de comprovar com de la pluja de milions anunciada per Mariano Rajoy a Barcelona el passat 28 de març es va passar al bany de realitat, una veritable pluja àcida, només una setmana després. El president Rajoy va prometre 4.200 milions d’inversió a Catalunya, un autèntic festival que havia de resoldre d’una tacada els dèficits en infraestructures a què ens han sotmès durant els últims anys tant els governs del PP com del PSOE. La dura realitat arribava amb la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i el clar desmentiment de les promeses de Rajoy: 30 milions menys que el 2016, la xifra més baixa en inversions de l’Estat a Catalunya en el que portem de segle. Efectivament, no podem perdre més el temps en aventures empobridores. I cada dia que passem dins l’Estat espanyol constitueix una aventura amb l’única certesa que Catalunya serà cada vegada més pobra.
Hi ha molts exemples que il·lustren el correctiu dels PGE a l’anunci milionari de Rajoy, i que, francament, una no acaba d’entendre el per què de tanta descoordinació. Quin sentit té generar una expectativa d’inversions tan important si saps que no tens cap intenció de complir-la? Aquesta gent es fan trampes al solitari. Parlàvem d’exemples. En infraestructures viàries, l’Estat té compromisos amb Catalunya que sumen 2.195 milions d’euros, i al pressupost de 2017 només en consignen 193. El mateix passa amb el Corredor Mediterrani, amb 3.890 milions pendents, i només 75 per a l’exercici en curs. En Rodalies la situació és similar: posen una partida de 397 milions mentre el deute suma 4.866 milions d’euros. Si concretem una mica més, amb casos que podem identificar millor, ens adonem de la gravetat de la situació: l’accés ferroviari al Port de Barcelona tenia una partida de 86 milions al pressupost de 2016, dels quals només se’n van executar 46. Ara, al pressupost de 2017, ens diuen que n’invertiran 120, però 39 ja estaven compromesos l’any passat. Respecte al tram ferroviari Vandellòs-Tarragona, el 2016 es van pressupostar 124 milions i se’n van executar 35. Enguany proposen inversions per valor de 75 milions, malgrat que aquesta quantitat ja ve del pressupost anterior. Aquests dèficits pressupostaris tenen la seva correspondència amb el retard en l’acabament d’obres clau per al nostre país, com la connexió entre l’A-2 i l’AP7, l’A27 a Montblanc, la doble via entre Vandellòs i Tarragona o el desdoblament de l’A7 entre l’Hospitalet de l’Infant i la Jana (Castelló).
“No podem perdre més el temps en aventures empobridores”. La frase no és meva, però la signaria jo i qualsevol persona vistes les dades abans exposades. Doncs no. La frase va ser pronunciada pel president Mariano Rajoy el dia de l’anunci de les inversions que mai no arribaran a Catalunya. Es pot tenir més barra?
