No podem badar amb el rumor de la cua

"Allò que els franquistes no van poder espoliar el 1939, surt ara de Catalunya perquè estem distrets fent cua a les portes del Constitucional"

Hi ha un moment singular en totes les cues. És aquell en que la senyora que tenim rere nostre ens diu que ens hem equivocat. "Vostè ha d'anar a la cua del costat. És allà per on entren els que porten la tarja d'embarcament amb la lletra A", em va dir una quan fèiem cua en un aeroport de Londres. No era veritat. Sort que no li vaig fer cas. En arribar a la porta m'haguessin obligat a tornar fer cua. "Ja saben que la cua pel jazz comença a l'altra banda?" em va dir una parella dijous passat a l'Institut d'Estudis Nord-americans. Tampoc era veritat.

És el clàssic rumor dirigit a eliminar competència. S'ha fet servir sempre. És un recurs cruel a les cues del pa en temps de guerra i racionament, o a les cues de campaments militars, camps de concentració o de sortida d'exiliats. S'empra també en alta política, en la borsa i en els negocis com una maniobra de distracció per agafar avantatge respecte als rivals o per enganyar adversaris. "Aneu cap aquella banda, que nosaltres ens aprofitarem de la vostra ingenuïtat, i us guanyarem la partida en un terreny més profitós", pensen sovint a Madrid quan ens distreuen amb el Tribunal Constitucional i l'Estatut.

Mentre en els diaris catalans sortia l'editorial comú sobre la dignitat de Catalunya, els centralistes feien el llit a la Caixa per controlar REPSOL. Dos dies després el Ministerio de Cultura es quedava amb un dels més importants patrimonis mundials del fotoperiodisme: el llegat d'Agustí Centelles, el més innovador dels reporters gràfics catalans. El Ministerio diu que aquest arxiu tan valuós (l'ha comprat per 700.000 euros) l'enviarà a Salamanca. Allò que els franquistes no van poder espoliar el 1939, surt ara de Catalunya perquè estem distrets fent cua a les portes del Constitucional.

A la nostra història hi ha altres fites de maltempsades d'aquesta mena. El BBVA va comprar Banca Catalana quan aquí estàvem embolicats en altres trifulgues polítiques de baixa volada. En el mateix sector ja havíem perdut feia anys el Banc de Barcelona i l'Hispano Colonial, entre d'altres entitats financeres. Fèiem la cua equivocada perquè algú ens hi havia menat amb astúcia. Mai no han badat els bascos, posem per cas. Dominaren la banca espanyola i la balança fiscal dins l'Estat mentre a Catalunya discutíem sobre el sexe dels àngels nostrats.

 
 

Comentaris