Costa d’imaginar una situació tan boja. Els turistes entrant per la frontera i les autoritats tancant cinemes i teatres i demanant-nos que ens quedem a casa tant com puguem. Les terrasses i les platges plenes i les autoritats prohibint reunions de més de deu persones. Per molt que cada decisió tingui el seu fonament, des del sentit comú les contradiccions són tan flagrants que ni el millor dircom les podria fer intel·ligibles per a una població farta i desconcertada.
No pinta bé. El rebrot que se’ns va dir que arribaria a la tardor treu el cap en ple juliol i ha tallat de soca-rel l’inici de recuperació atacant en el flanc clau de totes les crisis: la confiança en el futur. Sense confiança, les famílies no consumeixen més enllà d’allò estrictament imprescindible i les empreses no inverteixen, ni contracten. Algú és capaç de dir, ara mateix, com estarem al setembre? Doncs això.
Per desgràcia, tampoc podem refugiar-nos en lideratges polítics forts. Després d’una gestió pèssima (i militaritzada) de la crisi, el govern espanyol ha passat la pilota a les autonomies, i la Generalitat no ho ha millorat. Certament, és una administració escanyada financerament i sense algunes de les competències clau per afrontar una crisi com aquesta, però no s’ha apreciat la diferència qualitativa que molts esperàvem. Gran oportunitat perduda en molts sentits.
Per la seva banda, un cop retornades les competències a les autonomies, Sánchez ha traslladat la seva incompetència al terreny europeu. Què podia fer ara el president espanyol per nosaltres? Demostrar això que diuen que Espanya és un país important, portant diners per combatre la crisi i fer-ho en les millors condicions possibles. El fiasco de la seva gira d’aquests dies és molt mala notícia. No hi haurà helicopter money, tot seran préstecs que caldrà tornar (per si no queda prou clar, “préstecs que caldrà tornar” vol dir retallades), i ja s’està publicant que la condicionalitat d’aquests préstecs no tindrà a veure amb la gestió de la crisi sanitària sinó amb això que l’argot comunitari en diu “reformes estructurals” i que en llenguatge planer torna a voler dir el mateix: retallades.
No, no pinta gens bé.
