No hi ha regles. L’Estat ha decidit pitjar a fons l’accelerador per aconseguir demostrar -a la seva opinió pública, però també a Europa- que és capaç d’impedir que el Govern català posi les urnes a l’abast dels ciutadans. I que pot fer-ho sense haver de passar per les incomodíssimes fotografies de policies armats coaccionant les meses electorals i, si és possible, sense recórrer a mesures excepcionals, com la suspensió -ni que sigui parcial- de les institucions catalanes.
Per aconseguir-ho, les clavegueres funcionaran al màxim. Els serveis d’intel·ligència espanyols fa temps que collen, amb la vella eina del xantatge, qualsevol que pensin que pot aportar informació sensible contra els líders del procés català. Apareixeran dossiers nous i cauran condemnes estratègicament col·locades els dies clau. Els mitjans de comunicació de Madrid justificaran, dia a dia, les accions de l’Estat i mantindran el convenciment de l’opinió pública espanyola en què les conseqüències de qualsevol crisi només afectaran, quirúrgicament, als catalans.
I una novetat. La Fiscalia ja s’ha posat al costat de la reclamació de Societat Civil Catalana perquè Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs acabin responent amb el seu patrimoni personal per haver organitzat el 9N, una acció que podria extendre’s als funcionaris. L’estratègia no és nova, ja han confiscat diners a l’ANC i Òmnium i ara, simplement, es tractaria d’amenaçar també a les persones.
Tot això cal tenir-ho clar i denunciar-ho. En especial perquè, en paral·lel, continuarà activa la campanya que exigirà una polidesa exquisida a les institucions catalanes per a cada moviment en direcció al referèndum. No hi ha regles.
