Havent llegit les raons que argumenta el diari ABC per convèncer els catalans de mantenir-se dins d’Espanya, es veu que per més ho intentin no han entès res.
En primer lloc, som discriminats en multitud de fronts, el principal l’econòmic; no és cert que Espanya ens roba, ans al contrari ha consolidat un model en què Catalunya és qui menys rep de l’Estat i és una de les comunitats que més contribueix. Això ha anat augmentant de tal manera que ha produït un ofegament insostenible. Per posar un petit exemple sempre dic que no em queixaria dels impostos que s’han de pagar si tingués a canvi el que molts ciutadans espanyols gaudeixen; per anar a Barcelona a treballar només puc agafar una autopista de pagament (AP7) de Girona a Barcelona 20€ cada dia: a Madrid tenen una magnífica autovia amb cabuda per tot el trànsit i, a més, una autopista que els han regalat sense fer cap falta, raó per la qual ara és deficitària i la suma astronòmica la pagarem tots, fins i tot nosaltres que ens hem de pagar els peatges bitllo, bitllo.
D’això se’n diu cornuts i pagar el beure, i la gent arran de la publicació de les balances fiscals ha entès que no era una excusa del president Pujol en el passat ni una dèria del president ara, és que ja no dóna per més la corda de tant com ens la tiben.
No entenen que no hi ha cap odi, que el castellà seguirà estudiant-se perquè Catalunya és bilingüe, que no renunciem a cap dels tresors culturals espanyols, com es pensen que els catalans són el primer grup de visitants de el Prado? Si sabem que les grans infraestructures culturals de Madrid reben més de cent vegades més que les engrunes que l’Estat dedica a les infraestructures de les quals en forma part? Si fóssim rancorosos no seríem els visitants més nombrosos.
La única comunitat autonòma que enguany per Nadal retallarà la paga extra als seus funcionaris, la ÚNICA, és Catalunya, és just això? No hauríem de contribuir tots els ciutadans per igual.
Els que han vingut d’altres llocs d’Espanya (per cert la majoria de catalans tenen els seus orígens lluny de Catalunya), estan tips i cuïts de veure que amb prou feines poden comprar un pis a la filla, treballant de valent i quan van al poble d’on són oriünds veuen garratibats com els parents fan casoris de tres dies i es construeixen casalots mercès els ajuts de la seva comunitat, i cobren el “pirmi” cada membre de la família.
Mirin si els va bé millor per ells, jo només el que em toca, i després de totes les trampes que ens han posat per anul·lar l’Estatut gràcies a la sentència del TC i la guerra en contra de la legalitat catalana en ensenyament i altres temes laminant la nostra identitat, això ja no té aturador, els estimem però ens n’anem.
