Pedro Sánchez ja és president d’Espanya gràcies als vots de l’independentisme català, un moviment que, per al PSOE, com per al PP i CS, és violent i xenòfob, de manera que els seus líders polítics i socials mereixen viure tres dècades de presó i exili. Ha caigut Rajoy i ha caigut el 155. Però no ha caigut el règim del 78. De moment, s’ha substituït el nacionalisme ultra d’un partit corrupte per un jacobinisme en ocasions disfressat de federalisme. No és poc, però en cap d’aquestes dues Espanyes no hi té cabuda una Catalunya sobirana, moderna i profundament democràtica. Pedro Sánchez ha ofert diàleg al president Quim Torra i és esperable un cert desgel, però com el PP, el PSOE només coneix una sobirania.
Però el president Torra no els fa por. La Generalitat no tindrà la clau de la República, perquè el marge de maniobra serà escàs i l’ombra del 155 planarà sobre cada acció de l’executiu i cada paraula d’un conseller. El PSOE, pressionat per Cs i el PP, no es podrà mostrar dèbil amb Catalunya a les portes d’unes eleccions. I al Parlament, el Tribunal Constitucional escrutarà cada moviment per exterminar qualsevol avenç social significatiu en matèria legislativa.
Qui els fa por és el president a l’exili. Puigdemont és incontrolable si és lliure. Capaç d’internacionalitzar a gran velocitat la causa catalana i de posar en evidència els dèficits democràtics de la justícia espanyola i de l’Estat. Una veu lliure a Europa, i el que és més terrorífic per a Espanya, amb una ascendència molt evident sobre tot l’independentisme al marge de les sigles. D’aquí que el règim pensi que si envia Puigdemont a Estremera el problema s’haurà acabat. La peça de caça major estarà entre reixes per molts anys i els catalans hauran entès el càstig exemplaritzant. Humiliats, es rendiran i tornaran a ser espanyols de bé. Error greu d’interpretació. Altres líders polítics assumirien la tasca d’internacionalització, i el simbolisme que suposaria tenir un president a la presó encara mobilitzaria més.
Quan divendres molts mitjans de comunicació difonien la notícia falsa que la justícia alemanya entregaria a Espanya el president perquè fos jutjat per rebel·lió, diversos periodistes que es trobaven al Congrés dels Diputats informant sobre la moció de censura van aplaudir i van celebrar-ho com si es tractés d’un gol de la selecció espanyola. A Cuatro, periodistes i tertulians estaven eufòrics mentre anunciaven l’última hora a un diputat del PDeCAT que quedava astorat. Pel que sembla, celebraven la putrefacció absoluta de la democràcia i la justícia espanyoles, que pretén engarjolar polítics per la seva ideologia. Ideologia independentista, perquè el feixisme és legal a Espanya, i subvencionat.
