No els amoïna el 9-N, els amoïna el que ve tot seguit

"Espanya ens voldrà dur al quadrilàter de la boxa, però el nostre terreny és el tauler d'escacs"

No hi ha hagut mai ningú que hagi contribuït tant a la independència de les colònies espanyoles, al llarg de la història, com ho ha fet Espanya. Espanya ha estat, de sempre, l'eina més poderosa que han tingut tots els moviments independentistes del seu imperi per assolir la llibertat. Tota sola els ha fomentat, els ha alimentat, els ha vigoritzat i els ha refermat. És un cas interessantíssim de paradoxa exacerbada que la converteix en campiona de derrotes. Les col·lecciona de totes les formes i colors a través dels segles sense moure's ni un mil·límetre. La col·lecció d'ultramar, per exemple, és esplèndida, una autèntica joia del declivi. I ara en comença una altra, la col·lecció peninsular, que manté expectants els historiadors d'arreu del món.

En defensa d'Espanya, tanmateix, cal dir que té criteri. Passi el que passi, sempre és fidel a si mateixa, sempre actua de la mateixa manera. Arriba a un lloc, el domina per la força, el sagna econòmicament, hi imposa les seves lleis, n'anorrea la identitat, la cultura i la llengua i al cap de quatre dies diu als conquerits que no són ningú, que els seus drets històrics s'han esvaït i que el dret de decidir no existeix, que no ha existit mai. O és que potser els captius van poder decidir que no volien ser conquerits? Oi que no? Doncs ja està. Assumpte resolt. El problema és que és difícil trobar un poble que vulgui viure per sempre més sota un jou com aquest. Tard o d'hora, fins i tot els que han perdut la llengua pròpia, com ara els d'ultramar, desperten la seva memòria col·lectiva, trenquen la legalitat espanyola i declaren la independència. La història ho explica fil per randa.

I ara, ves per on, ha arribat el moment de Catalunya, que serà seguida immediatament pel País Basc. Però abans que això s'esdevingui, Espanya continuarà essent la nostra eina més poderosa, l'eina que ens ha d'obrir la porta de la presó i permetre'ns respirar aire pur. Espanya és una eina valuosíssima, que fa una feina impagable a còpia d'intolerància, de totalitarisme i de menyspreu absolut pels principis més bàsics de la democràcia i les llibertats. Tot el seu món és força bruta en forma de lleis, de nacionalisme i de negació de l'altre. L'altre, com dèiem abans, no existeix, l'altre ni tan sols no és reconegut. Només existeix Espanya –"la nación más antigua del mundo", diuen sense rubor.

Per això, Espanya, no té resposta intel·lectual al procés català. Simplement s'indigna, li puja la tensió arterial i llança improperis, amenaces, insults i desqualificacions. La seva violència verbal és filla de la seva impotència intel·lectual. Dels seus llavis només surten pulsions, en cap cas reflexions. Pulsions que neixen al ventre i que van directament a la gola sense passar pel cervell. Així, tenim un exportaveu del govern espanyol que diu que el president Mas hauria de ser afusellat; un diputat que diu que no és una consulta, sinó un psiquiatre, el que necessitem els catalans; una Conferència Episcopal Espanyola que diu que l'independentisme hauria de passar pel confessionari; un dramaturg amb nom de pantà empordanès que diu que "cal ficar entre reixes el president Mas", que "la població catalana està mentalment malalta" i que "l'Estat hauria de tractar-la sense pietat"; un escriptor cordovès que diu que els catalans pateixen inestabilitat mental; una diputada que diu que el dret de decidir és contrari a la democràcia; una altra diputada que diu que prohibir que Catalunya voti és una victòria de la democràcia; un president del govern espanyol que diu que prohibir un referèndum és propi d'una democràcia avançada; un filòsof que diu que els catalans som imbècils; un expresident espanyol nascut a Sevilla que compara Catalunya amb el franquisme; un ministre d'afers exteriors que relaciona el procés català amb el nazisme; un eurodiputat basc que diu que l'independentisme és terrorisme; uns manifestants que criden "¡Artur Mas, cámara de gas!"; una associació de militars espanyols que diu que cal declarar l'Estat de guerra a Catalunya i actuar-hi amb les armes; un periodista que diu que la independència de Catalunya comportarà l'assassinat i el genocidi... En fi, podríem seguir dies i dies amb aquesta mostra d'impotències, perquè creix cada minut que passa i perquè Espanya comença a adonar-se, per bé que no ho reconeixerà, que el procés d'independència de Catalunya és irreversible i això la treu de polleguera. De fet, ja fa temps que ho sap, només cal observar tota la seva política governamental, així com la desesperació que li provoca el corredor mediterrani i les presses per endur-se el petroli de Tarragona. Deu pensar que no li cobrarem quan negociem els actius i els passius.

Mentrestant, no en tinguem cap dubte, ja ha començat a ordir una trama per dinamitar les eleccions de caràcter plebiscitari que han de venir. Diu pestes de la consulta del 9-N, perquè l'ha viscuda com una humiliació, però el que l'angoixa de debò és no poder actuar militarment contra la Declaració Unilateral d'Independència que ha de seguir a les eleccions. Sap que Catalunya es troba en el centre del focus internacional i que tota acció de força contra la legitimitat democràtica que li atorguin les urnes serà vista com un exercici de totalitarisme. Un exercici que el món democràtic toleraria en alguns punts del planeta, però que jutjaria inadmissible en el si de la Unió Europea. S'acosten, per tant, moments que no oblidarem mai i ens cal mantenir el cap fred. Espanya ens voldrà dur al quadrilàter de la boxa, però el nostre terreny és el tauler d'escacs.

 
 

Comentaris