Des de l’última publicació del CEO hem vist a les xarxes com s’ha escampat una gràfica (Figura 1) que indica la relació positiva entre el nivell d’estudis de la població i el seu suport a la independència. En aquest breu article, procuro explicar per què aquesta gràfica s’està interpretant malament, ja que el nivell d’estudis no explica acuradament el suport a la independència, sinó que és l’interès per la política el que realment ajuda a explicar-ho.
Figura 1:
Aquesta gràfica, essencialment, el que indica és una correlació positiva entre nivell d’estudis i el suport a la independència. Ara bé, això vol dir realment que si les persones amb menys estudis milloressin el seu currículum educatiu tindrien més probabilitat de donar suport a la independència? La meva resposta, com desenvoluparé a continuació, és que no.
Primer de tot, permeteu-me que posi un breu exemple per mostrar la diferència entre correlació i causalitat. Si mirem la relació entre esperança de vida i consum de carn vermella, trobarem que aquests dos factors estan correlacionats molt positivament. Hom podria concloure aleshores que com més carn vermella consumim, més esperança de vida tindrem. I de fet, resulta que és tot el contrari! I doncs, per què aquests dos factors estan correlacionats? Doncs bé, en aquest cas, el que succeeix és que el consum de carn vermella és un bon indicador del nivell de renta, i tots sabem que els rics viuen més anys. Si tenim això en consideració, i reexaminem la relació entre consum de carn vermella i esperança de vida dins de grups d’idèntic nivell de renta, trobem que la relació entre aquests dos factors és, de fet, negativa.
Tornem a la relació entre suport a la independència i el nivell d’estudis. Quins factors podrien estar sent capturats pel nivell d’estudis que fossin els que realment expliquen el suport a la independència? Entre les dades que ens proporciona el CEO, n’hi ha tres d’interessants.
- El primer, podria ser que el discurs de “procés burgès” fos cert, i resulti que les persones de classe social més baixa, que podria ser que tinguessin menys estudis, donin menys suport a la independència que els de classes més altes. (Com es veu a la Taula 1, les dades indiquen que aquest factor no té cap efecte. Així doncs, primera conclusió: la classe social no sembla tenir incidència sobre el suport a la independència.)
- El segon, podria ser que aquelles persones amb orígens de fora de Catalunya hagin tingut menys oportunitat d’estudiar, i que pel fet de tenir més lligams emocionals amb espanya –i no pas pel seu nivell d’estudis— siguin més partidaris a oposar-se a la independència. (Les dades indiquen que aquest factor és rellevant, però no fa desaparèixer l’efecte aparent de “nivell d’estudis”)
- El tercer factor a considerar és l’interès per la política. Posteriorment desenvoluparé per què aquest factor pot incidir en el suport a la independència. (Les dades indiquen que aquest factor és rellevant, i que nivell d’estudis estava actuant com a indicador d’aquest factor)
Les tècniques economètriques que ens permeten estudiar quin és l’efecte concret de cadascun d’aquests factors, aïllant la resta de factors, és introduint tots els factors simultàniament. A la Taula 1 introdueixo un a un l’efecte de cadascun d’aquests tres factors per examinar si l’efecte de “nivell d’estudis” desapareix o no.
(QUI NO ESTIGUI FAMILIARITAT AMB AQUEST TIPUS DE TAULES, QUE SALTI DIRECTAMENT AL PARÀGRAF ON S’EXPLIQUEN LES TAULES 2 I 3)
Breu nota per llegir la Taula 1: El percentatge de suport a la independència per cada grup social és el que apareix a “base”, més la categoria a la que correspon el contestant. Per exemple: en el Model 4 que considera les 4 categoritzacions, els ciutadans amb nivell d’estudis “sense ESO”, de classe social mitjana, nascuts a Catalunya i amb pare i mare nascuts també a Catalunya, i amb interès per la política “bastant”, tenen un percentatge esperat de suport a la independència del 87% (0.56 0.04 0.04 0 0.23). //// Els valors que no apareguin en negreta, no són significativament diferents de 0; és a dir, no podem afirmar que tinguin un efecte. //// Totes les dades que proporciono són confrontant ‘Sí’ contra ‘No’, i per tant excloent les respostes NS/NC.
La Taula 1 indica que l’efecte de nivell d’estudis cau lleugerament quan tenim en compte l’origen del ciutadà, i desapareix quan tenim en compte el seu interès per la política. És a dir, si vols augmentar el suport a la independència, té més sentit que convencis als partidaris del ‘No’ a que s’interessin més per la política, que no pas que els encoratgis a millorar el currículum educatiu.
A continuació, la Taula 2 mostra el suport a la independència entre els ciutadans nascuts a Catalunya i amb pare i mare nascuts a Catalunya. La Taula 3 mostra el mateix però per aquells ciutadans nascuts arreu de l’estat espanyol o que tenen, com a mínim, un dels dos progenitors nascut arreu de l’estat espanyol. El suport a la independència està clusteritzat per nivell d’estudis (files) i nivell d’interès per la política (columnes).
Nota: En negreta apareix el percentatge de suport per la independència excloent els NS/NC, a sota del percentatge es mostra el número d’enquestats per cada subgrup.
Aquests resultats indiquen que entre persones amb idèntic interès per la política, millorar el currículum educatiu no sembla afectar al seu suport a la independència (sempre que l’interès per la política romangui constant). Per contra, entre persones d’idèntic nivell d’estudis, augmentar l’interès per la política si que sembla augmentar el seu suport a la independència. A més a més, també veiem que el fet d’haver nascut fora de Catalunya, o que els pares hagin nascut fora de Catalunya, afecta negativament al suport a la independència. Finalment, per contra del que molts han propagat, la classe social no afecta al suport a la independència.
Com a independentista, trobo que és molt important que prenguem consciència d’aquests resultats. Primer, perquè tractar als partidaris del ‘No’ com a “poc il·lustrats” és tremendament injust, simplista, i poc efectiu (a banda que nivell d’estudis no necessàriament indica el nivell cultural). Segon, perquè per millorar el suport a la independència, cal que entenguem millor els antecedents. I particularment, l’antecedent “interès per la política” em sembla molt rellevant per tres raons.
En primer lloc, les dades així ho indiquen. En segon lloc, encaixa amb la nostra experiència personal. M’explico. Tots coneixem votants de Ciutadans que no van amb l’àguila imperial. La majoria de votants de Ciutadans no són feixistes, simplement tenen poc interès per la política, i no saben prou bé què voten. Un parell de dades interessants en aquesta línia són que un 57% dels votants de Ciutadans estan a favor d’un referèndum, i que només un 22% consideren oportú el 155 (segons enquesta d’El País). Per què hi ha tants catalans que volen un referèndum i que s’oposen al 155 que voten Ciutadans? Doncs segurament perquè tenen poc interès per la política, i simplement han buscat una opció del ‘No’ que els resulti còmode. Ignoren que Ciutadans s’oposarà sempre a un referèndum perquè és partidari de la ‘No’ independència encara que un 100% dels catalans la volguessin. Ignoren que Ciutadans recolzaria un 155 permanent mentre els resultats de les eleccions no els satisfessin. I tot això ho ignoren perquè no tenen interès per la política.
En tercer lloc, i en conseqüència al que comentava a l’anterior paràgraf, l’antecedent “interès per la política” és un factor molt interessant perquè és un camp que ens permet créixer. De nosaltres depèn incentivar a totes les persones que coneixem a que s’interessin per la política. Quan ho facin, se n’adonaran de l’autoritarisme antidemocràtic que representen PP i Ciutadans. Se n’adonaran que Ciutadans no és un PP amable sinó que probablement és encara menys democràtic que el PP. Se n’adonaran que el PSC/PSOE ha acabat reduint-se a tancar files amb aquest grup. Pot ser arribaran també a la conclusió que els comuns són una crossa del règim del 78 i que no suposen cap canvi real. És quan s’interessin per la política que descobriran un munt de complexitats que la premsa del règim amaga.
El que atura a molts a fer el pas per la independència, o si més no a no oposar-s’hi, no és que tinguin més o menys estudis, sinó que no s’interessen per la política. Quan ho facin, els costarà molt més donar suport a les formacions que salvaguarden el règim del 78. Segurament, a base d’interessar-se per la política acabaran veient que la disjuntiva en la que ens trobem és de ruptura amb el règim del 78 o involució democràtica. Que no existeixen terceres vies, i que apostar per la independència és la millor eina per trencar el règim del 78 i evitar la neodictadura que preparen PPSOECs i els poders del règim.
Per tant, convé que ens conjurem a fer tot el contrari del que recomanava Franco quan deia allò de “haga como yo, y no se meta en política”. Fem política! Animem a tothom a fer política i a preocupar-se de quina societat volem! No tinguem por de parlar de política amb gent que opina diferent, al contrari! Aprenguem tots de tots! I és així com aconseguirem augmentar el suport per la independència, i de ben segur, desenvolupar una democràcia molt millor a la que tenim actualment.
