#NiUnMés

“A cada cicle de llibertat femenina, arreu del món, ha sobrevingut un cicle de major violència masculina, també arreu del món i al llarg dels temps”

Les notícies sobre homes que violen en grup a nenes, joves i dones, també sobre homes que abusen i assetgen nenes, noies i dones, i les notícies sobre homes assassins que maten dones han crescut en els darrers anys.

Estic convençuda, perquè la història ens ho confirma, que no es tracta d’una major cobertura periodística, sinó d’una evident crescuda de les violències masculines en els darrers temps. A cada cicle de llibertat femenina, arreu del món, ha sobrevingut un cicle de major violència masculina, també arreu del món i al llarg dels temps: la crema de dones a les fogueres va estendre’s com a pràctica habitual als mateixos territoris europeus en els que s’havien estès les comunitats de dones no monges i no casades, que decidien viure fora de les diferents formes de tuteles masculines i patriarcals a l’Europa baix medieval i d’inicis de l’edat moderna. També va ser llavors que s’imposà l’obligatorietat del matrimoni a gran part del món occidental com a institució que assegurés el control dels pares i dels marits sobre les dones i els seus béns. A les dones lectores i escriptores de l’època moderna i del segle XIX sobrevingueren les acusacions de bruixeria i els insults dels intel·lectuals homes en els mitjans periodístics i literaris que ells controlaven (quasi bé sempre finançats pels estats). A l’educació prou universalitzada de les dones durant la Segona República sobrevingué la falange especialment ocupada per contenir i reconvertir drets femenins.

Cicles: cicles de repressió, de violència i de contenció davant temps de llibertat de les dones.

A cada cicle de violència de tants homes contra tantes dones ha seguit, també, una nova manera d’organitzar-se les dones, d’ajuntar-se les dones, de resistir i de lluitar les dones. Avui és evident que els feminismes han estat els camins de més llibertats per a més dones, també per a aquelles que no se senten feministes. És des de vivències feministes que sentim aixopluc, horitzó, sentit i camins de transformació política radical, les dones. Nosaltres no hem tingut mai retorn, de fet: no hem deixat mai, en cap moment de la història, d’ajuntar-nos, de lluitar per garantir-nos, de fer passes cap endavant, i d’aconseguir saber-nos cada cop més fora dels marcs del patriarcat, que ens volia invisibles a nosaltres mateixes.

De la història dels homes, però, no es pot dir el mateix: sempre cap enrere, sempre de camí de retorn cap a diferents formes de violències.  El “jo no sóc així” de tants homes immòbils davant les violències de tants i tants d’altres no farà història. El “jo ja faig coses a casa”, o l’“escolteu, que jo tinc dues filles que van a la universitat, i una dona doctora, eh?” que he arribat a sentir a dir públicament d’un rector d’universitat, no farà història. 

Faria història que els homes anessin en manada a les comissaries a denunciar cada violació i cada violència exercida per un dels seus parells, sobretot perquè quan veiessin que perdien el temps i els humiliaven, potser farien més per canviar també el sistema policial i el judicial. Faria història que els homes fessin una vaga de producció contra les violències dels seus parells contra tantes dones, ja ho vaig escriure fa quinze dies, i faria història que cada cop que en violen a una o en maten a una es miressin per dins i decidissin preguntar-se per què els cal tanta violència als de la seva espècie.

 

Entre tant, però, fan història les seves xifres: 9.313 casos d’abusos sexuals, agressions sexuals i assetjament sexual “coneguts a Catalunya entre 2014 i 2018”, segons Nació Digital, amb una ràtio de menys de la meitat de detencions per aquests. I fan història les tipologies de delictes que en els Parlaments i en els Jutjats es defineixen per a mirar de qualificar les diferents formes de violències: que si hi ha intimidació és una cosa, que si no es diu “no”, n’és una altra... en fi!  Entre tant, també, fan història les estadístiques que no fan la diferència: un augment del 10% de denúncies segons recollia fa dos dies la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals entre l’any 2018 i el 2017.

No sé si em puc imaginar una nova història dels homes: ni que fos amb un moviment que es proposés, per començar, fer viral un #NiUnMés

 

Comentaris (3)
ToniPk Fa 1 mes
Aquest article, es un altra més de l'autora que criminalitza a tor el sexe masculí i els posa en el mateix sac..per a ella tots els homes són dolents i violents. Es un article tan infantil .i ridicul que sino fos per el odi que destila..es podria obviar. No entenc que es pugui editar i publicar encara que sigui en un diari digital. L'autora no enten que tots som persones i en els dos géneres pot haver persones violentes i dolentes per desgracia. Senbla que els homes no pateixen ni agressions
Jordi Fa 1 mes
Tant el número de víctimes d'homicidi o assassinat i el número de víctimes d'agressions penals és superior en homes que en dones. El feminisme és odi, victimitza les dones i culpabilitza i deshumanitza els homes. Jo vull reduir totes les agressions, el feminisme només les agressions a les dones, i mai ni tan sols esmenta les agressions contra els homes. Aquest article és pur feixisme.
Siusplau, menys porqueries d'aquestes Fa 1 mes
ElMon.cat faria be de no donar veu a discursos infantils malaltissos d'odi i victimisme com aquest, ja n'hi han masses per arreu. Siusplau, vull poder seguir llegint-vos. Feu neteija