Nit de lletres

"El premi Tinet va recaure en Pau Berenguer (Sueca, 1978), autor del relat Parents llunyans i el Vidal Alcover el va recollir Miquel Cabal Guarro, pel projecte de traducció de Petersburg, d'Andrei Beli"

Aquest passat vespre de dissabte, 17 de maig, va tindre lloc l'entrega dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2013-2014 al Teatre Metropol de la capital del Camp.

Aquests premis es remunten a la primeria dels ajuntaments postfranquistes, a final dels anys setanta del segle XX, però també és cert que part d'aquest impuls va venir d'Òmnium Cultural del Tarragonès, que va instituir els premis literaris amb els noms corresponents a cèlebres escriptors tarragonins —és el cas del Comas i Maduell de poesia, tristament desaparegut, i el Pin i Soler de narrativa, que perviu actualment. El premi, pel que fa a funcionament, queda establert tal com és ara el 1991. Les entitats que el convoquen són l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.

Com és costum en els darrers anys, es va fer entrega dels premis en tres categories: el de Narrativa curta per Internet Tinet, el premi de Traducció Vidal Alcover i el Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. A la primera categoria s'hi van presentar 261 candidats, a la segona 16 i a la darrera, la de novel·la, ni més ni menys que 93 obres.

El premi Tinet va recaure en Pau Berenguer (Sueca, 1978), autor del relat Parents llunyans i el Vidal Alcover el va recollir Miquel Cabal Guarro, pel projecte de traducció de Petersburg, d'Andrei Beli. Cal destacar que el premi de novel·la Pin i Soler, que té una dotació de 21.000 € i la publicació de l'obra per part de Columna, va quedar desert. Això sí que va ser notícia, perquè no és gaire habitual que un premi d'aquestes característiques hi quedi. Senzillament, el jurat no va posar-se d'acord…

Per acabar d'arrodonir la nit, l'acte es va tancar amb l'actuació de Maria del Mar Bonet, que va posar veu als versos de Joan Vinyoli amb la companyia de Gregori Ferrer al piano.

 
 

Comentaris