Tres anys endarrere, amb sinceritat, ningú no hauria dit que el nom impronunciable d’una tribu nòmada que viu al sud de l’Iran donaria tan de sí. La nomenclatura Qashqai prové efectivament del desert que hi ha al costat de les muntanyes Zagros i ara, a casa nostra, pràcticament tothom la relaciona amb l’exitosa aportació de Nissan en el mercat dels crossover urbans. La publicitat i vendes del Qashqai, han aconseguit popularitzar una estampa de tot terreny lleuger de línies marcades i anguloses. Se n’han venut més de 500.000 unitats i, el millor de tot pel fabricant: el 80% dels flamants propietaris d’aquest model són clients nous. L’auto, doncs, funciona i la demanda –no ens enganyem- segueix mantenint-se per sobre de l’oferta, amb la qual cosa en llista, hi ha candidats que s’esperen més de cinc mesos a tenir-lo.
Davant d’aquest escenari, els estrategs de la marca han decidit actualitzar el seu líder de vendes. Sofisticar-lo discretament. Aportar-li un pèl de seriositat amb quatre noves pinzellades estètiques i 17 mm. Més de llargària. Per això, si ara anem al concessionari trobarem el cotxe amb la part central de l’engraellat frontal cromada; uns fars més estilitzats i amb entrades d’aire més generoses. Els antiboira també són nous i el paracops, més gran. El capó manté les dues estries típiques del model però creix en proporció. Se li han renovat els llums posteriors i ara, al darrera hi ha un discret aleró estudiat per a optimitzar-li l’aerodinàmica. Les llandes d’aliatge que munta (16 o 17 polzades) també són de nova factura i s’han inclòs dos nous colors a la paleta de l’oferta.
L’habitacle s’ha actualitzat igualment per bé que manté els vidres posteriors enfosquit per preservar millor la intimitat dels passatgers i protegir-los de la rigurositat del sol. Hi ha més forats per a dipositar els objectes de butxaca i el quadre d’instruments porta rellotges més fàcils de llegir. La incorporació del sistema Nissan Connet de mans lliures per a la telefonia mòbil i sistema bluetooh, facilita l’ús del navegador a través de la pantalla tàctil TFT, que queda més ben integrada al conjunt i té millors angles de visió i accés. Precisament la situació de la plataforma, un xic més amunt que en un turisme convencional, és l’aliat més idoni a l’hora d’oferir una agradable sensació de control, un plus de visibilitat i un remanent d’espai per l’equipatge (485 litres sense plegar cap seient).
Amb uns altres esmorteïdors però amb la mateixa arquitectura de suspensions, el Qashqai 2010 presenta un excel•lent compromís entre efectivitat i confort quan el paviment no és del tot llis. I en autopista l’aïllament acústic també ha guanyat enters.
On no hi ha canvis és en l’oferta de carrosseries. Segueix l’opció de 5 o 7 places i el mateix llistat mecànic. Però apareix una variat “ECO” disponible només amb tracció 4X2 i habitacle de 5 passatgers. Nissan li atribueix un consum d’encara no 5 litres als 10 Km. i unes emissions de C02 de 129 g/km. Porta llandes de xapa; embelliments aerodinàmics; pneumàtics de baixa resistència, se li han tret els antiboira i se li ha col.locat un pinyó més larg a la darrera relació del canvi. L’ofereixen a 20.700 euros.
Pensat per a un níxol del mercat on militen joves amb cert poder adquisitiu; parelles amb afany de còrrer món i clients més madurs atrets pel fet diferencial, la gamma 4×2 de gasolina està disponible a partir de 18.950 euros. La dièsel 4×2 a partir de 20.700 euros i, la gamma 4×4 bàsica a partir de 23.450 euros.
El Qashqai es porta com si fós un turisme quasevol. Té un comportament més refinat del què se li suposa. Sense fresses desagradables. La direcció, elèctrica, esdevé guinda en l’ús qüotidià perquè proporciona un tacte de guiatge molt precís. Semblant als frens, que són capaços d’aturar aquest compacte amb trets de SUV sense defallir. Amb 200 mm. de distància lliure fins el terra, el Qashqai permet certes llicències a l’hora de mouren’s fora de l’asfalt. Sempre per pistes amb bon pis perquè la protecció dels baixos és de fireta i les gommes que munta tampoc aconsellen la pràctica de l’off-road. Ni tan sols si optem per les versions amb tracció total que, basades en el sistema 4×4 All-Mode que porta l’X-Trail, s’encarreguen de variar la motricitat entre els dos eixos per repartir el parell-motor entre les quatre rodes, en funció de la capacitat d’adherència.
