Tots els automòbils es cataloguen. Cadascuna de les propostes pertany a una categoria comercial determinada en funció de les seves característiques tècniques, la mida i el tipus de client a qui va dirigit. Però en aquest pastís de les vendes sempre hi ha algú disposat a sorprendre. A encetar una nova parcel•la. I Nissan ho ha fet estrenant a Europa la tercera generació del Cube. Aquest utilitari, que es ven al Japó des fa més de deu anys, vol ser un monovolum enfocat a la ciutat. Compleix en l’apartat dinàmic però, sobre tot, destaca pel seu aspecte. Eminentment quadrat, amb una fisonomia que recorda vagament la d’un bulldog i amb l’arrodoniment oportú d’algunes de les seves formes. El Cube occidental és quasi tan alt (167cm) com ample (170cm). Per això la seva estampa no passa mai desapercebuda al carrer, provoca reaccions de tota mena i satisfà els desitjos dels més inconformistes. El moldejat de la seva línia trenca amb la tesi estètica predominant. El disseny asimètric del tres quarts posterior, l’ajuda! Els de Nissan han definit els montants del darrera diferenciant-los a cada costat amb la intenció de millorar la visibilitat del conductor a l’hora d’afrontar segons quin tipus de maniobres i, també, de desmarcar-se d’allò que tothom fa. Una aposta –és clar- que penalitza l’aerodinàmica del cotxe (Cx de 0,35) Però aquesta aposta per l’originalitat no respon només a criteris estètics. Els de Nissan asseguren que té un sentit últim. Una raó de ser que justifica, per exemple, haver situar el pany de la gran porta que dóna accés al maleter, en un dels extrems. Els tècnics de la marca asseguren que així, l’obertura es fa pel costat més pròxim a la vorera contrària on va situat el conductor, cosa que facilita la manipulació dels paquets. L’articulació, en forma de compàs, a més, es distribueix en tres possibles posicions fixes també per a facilitar la càrrega en indrets estrets. I encara més, el compartiment passa de 255 a 403 litres, simplement fent lliscar la banqueta de seients posterior.
Les formes exteriors del nostre protagonista esdevenen un valor congènit. Afavoreixen una habitabilitat interior molt ben adobada per una superfície de vidre de franca generositat (96 cm.), que s’estén cap al sostre. A plena canícula, els rajos del sol podríem comprometre el confort a l’interior. Per solucionar aquest eventual problema i atenuar el rigor de la natura, els de Nissan hi han instal•lat una curiosa i lleugera coberta mòbil de plàstic quasi transparent que, un cop col•locada, actua de difusor.
Per la resta, l’ambientació predisposa al bon humor. La instrumentació, més aviat centrada, arriba retroil•luminada amb tons blaus i blancs i totes les palanques queden a l’abast. Els seients davanters són molt amples i confortables però subjecten poc el cos en els revolts pronunciats. S’ha substituït la clau per un botó de posada en marxa i hi ha distribuïts ganxos i petits compartiments pels objectes de butxaca. Tot plegat per poder encabir-hi a dins fins a cinc passatgers sempre que no siguin de talla XXL. Llàstima que la guantera arribi sense llum ni clau…i la columna de direcció només pugui reglar-se en alçada.
Nosaltres hem estat portant el Cube en versió gasolina. Un 1.6 de amb acabat Tekna de 110 CV idèntic, per exemple, al que munta el Qashqai, però amb un pèl menys de potencia. Arriba associat a un canvi manual de cinc relacions prou solvent pel dia a dia. Empeny amb especial dedicació a partir de les 3.500 revolucions però decau si superem les 5.000. No és, doncs, cap prodigi d’acceleració ni tampoc un exemple quan a rumorositat, però acaba esdevenint progressiu i suficient per la filosofia del cotxe. El fabricant li atribueix una mitjana de 6.6 litres però s’ha de parar atenció amb el pedal que queda més a la dreta si no volem superar aquesta xifra.
L’equipament de sèrie porta, entre d’altres, airbag frontals, laterals i de cortina; ESP, òptiques antiboira, ràdio CD amb Mp3 i mans lliures i una roda de recanvi de tipus galeta, penjada al darrera, per sota el cotxe, a l’alçada del maleter.
