Mentre la repressió judicial de l’Estat espanyol continua el seu curs, Catalunya segueix sent governada de la mà dels autors i coautors del 155. I ho continuarà sent si no som capaços de formar ràpidament un govern executiu i compromès amb la voluntat majoritària del nou Parlament: construir la República. Tant és així que la data de la sessió constitutiva de la cambra catalana va ser decidida unilateralment pel líder del partit més corrupte d’Europa, que va obtenir el 4,24% dels vots a Catalunya en unes eleccions il·legítimament convocades per ell mateix, amb unes regles de joc gairebé fetes a mida. I si això no fos prou, ahir vam saber que el Vicepresident legítim i líder republicà, Oriol Junqueras, no podrà assistir a les sessions plenàries -vulnerant-se per tant els drets d’aquells que el van votar- i haurà de delegar el seu vot. Aquesta injusta mesura afecta també els altres diputats electes empresonats, Quim Forn i Jordi Sánchez.
Amb tanta experiència acumulada, els partidaris de la República han de ser conscients que aquesta repressió no s’aturarà. Passi el que passi, anirà sempre a més. L’estratègia natural del nacionalisme espanyol és la deshumanització dels seus detractors per totes les vies possibles i imaginables. Assumit aquest fet, esdevé urgent començar a posar damunt de la taula les bases d’aquesta nova legislatura. Sabem que tenim una majoria absoluta al Parlament favorable a la construcció de la República de Catalunya i Aran que ha obtingut més de 2,1 milions de vots. Sabem també que gairebé 1,9 milions de ciutadans van votar els partits que defensen obertament la violència física, la repressió judicial i la intervenció de les institucions catalanes per la via del 155. També sabem que uns 323.000 ciutadans volen menjar crispetes còmodament des del sofà.
El panorama és certament complex, però les dificultats no són fatalitats. Ningú va dir que seria fàcil separar-se d’un Estat tan bel·ligerant i autoritari. I és per això que la generositat i el bé comú són dos ingredients imprescindibles si volem sumar més ciutadans al llarg del procés de construcció de la República. La immensa majoria dels partidaris de la República hem triat la via pacífica, perquè som aquella gent que es nega a utilitzar la violència per defensar les nostres idees. Aquesta via requereix més temps, paciència i assumir algunes contradiccions. Requereix sortir de la zona de confort, seguir sumant i estar plenament disposat a patir les injustícies flagrants de l’opressor. Això no vol dir romandre passiu davant d’elles. Tot el contrari. Cal que siguem proactius començant per contribuir a l’execució de totes aquelles polítiques socials anul·lades o suspeses unilateralment pel TC, tot buscant el màxim de consens possible.
Per poder fer això últim és urgent formar un govern republicà que recuperi les institucions usurpades pel 155. Un govern que ha de poder fer ús del seu poder executiu. Necessitem gent absolutament compromesa amb els valors republicans: la llibertat, la justícia i el bé comú; però no necessitem més gent a la presó. Per molta repressió que l’Estat vulgui aplicar, arribarà un moment on no podrà justificar el fet de governar Catalunya reprimint i ignorant el mandat democràtic dels ciutadans. Ara bé, aquesta estratègia té un valor nul sense una societat disposada a mobilitzar-se quan s’ataquen els nostres drets fonamentals. No oblidem que estem on estem, sobretot, gràcies a la nostra capacitat mobilitzadora. En aquest nou embat ningú és imprescindible, però tothom és necessari. L’alternativa és quedar-se al sofà menjant crispetes mentre es cruspeixen els nostres drets i les nostres llibertats.
