Ni rebel·lió, ni sedició, ni violència

"El 20-S no hi va haver rebel·lió, ni sedició, ni violència de cap mena. Sostenir el contrari és un lamentable exercici de cinisme"

Com més aviat l'Estat espanyol desperti del seu somni, abans acabarà el malson que la societat catalana viu des del 20 de setembre del 2017. Els poders de l'Estat confien i somien que l'independentisme mori o decaigui gràcies als embats policials i judicials que van arrencar ara fa un any, però el carrer demostra —i l'ímpetu polític evidencia— que el múscul independentista està encara preparat per tornar a oposar resistència quan les circumstàncies així ho requereixin.

 

No hi ha excusa per al diàleg ni per reconduir la situació cap a un context de justícia quan cada dia es fa més evident i apareixen més proves que l'Estat ha fet fallida violentant alguns dels principals drets fonamentals. Ho pateixen en la seva pròpia pell tots aquells que avui encara dormen cada nit a la presó i hi seguiran dormint fins que no s'aconsegueixi revertir la situació.

 

 

En aquest context, la revelació dels correus electrònics dels jutges espanyols que ha publicat en exclusiva 'El Món' és un element fonamental per aconseguir abatre el relat fictici que la justícia espanyola ha bastit sense escrúpols al voltant dels fets del 20-S i de l'independentisme en general.

 

El 20-S no hi va haver rebel·lió, ni sedició, ni violència de cap mena. Aquell dia els carrers es van veure desbordats per una onada d'indignació, emparada per la llibertat d'expressió. Sostenir el contrari i defensar que allò va ser una rebel·lió és un lamentable exercici de cinisme que cap demòcrata pot permetre que s'imposi. Perquè cap fàbula judicial ens ha de treure el son.

 

Comentaris