Ni PNB ni moció de censura

"Si es creu en el dret a decidir i en l'autodeterminació, el més sensat és portar-ho fins a les últimes conseqüències i no confiar en actors externs"

En realitat, el títol d'aquest article hauria de ser el contrari, és a dir, 'PNB i moció de censura'. Així, en positiu. Però he decidit titular-ho amb aquest toc més ni-ni per subratllar que un fet i l'altre pot influir però no supeditar l'agenda independentista. Dimecres hi va haver una allau de crítiques als nacionalistes bascos per la seva decisió de donar suport als pressupostos de Mariano Rajoy. És cert que se'ls pot retreure la contundència amb la que havien defensat una cosa i la rapidesa amb la que van fer la contrària. Aquesta contradicció però, no és exclusiva del PNB. Tots els partits han comès el mateix pecat en algun moment de la seva trajectòria política: "No és no", "Apoyaré", "No em dedicaré a la política", "18 mesos", "govern paritari" o "no habrá urnas". Tots. Però el que no se li pot recriminar als nacionalistes bascos és que hagin deixat tirats els independentistes catalans. No se li pot recriminar pel simple fet que l'agenda del PNB és la basca, no la catalana.

 

Si es creu en el dret a decidir, en l'autodeterminació i en una presa de decisions amb base a Catalunya, el més sensat és portar-ho fins a les últimes conseqüències i no confiar en actors externs. Es pot proposar col·laboració si hi ha objectius comuns, però no pretendre que algú farà la tasca de desestabilització per tu. Entre altres coses perquè el PNB ha fet números i creu que ara per ara, sense anar més lluny, el concert econòmic basc queda més ben garantit amb unes eleccions d'aquí dos anys en què pot guanyar el PP o el PSOE, abans que arriscar-se a anar a unes eleccions anticipades i que Ciutadans les guanyi i executi la seva promesa d'acabar amb els règims forals. Per això, que no s'estranyi ningú si d'aquí uns dies, el PNB torna a auxiliar el PP i no li vota la moció de censura al PSOE. No estarà ajudant Rajoy, sinó que pensen que és la millor estratègia per assolir els seus objectius polítics.

 

 

Ni ERC ni Junts per Catalunya s'han acarnissat amb el PNB perquè fan exactament aquesta lectura: el centre de presa de decisions dels nacionalistes bascos és Euskadi de la mateixa manera que el centre de presa de decisions dels independentistes catalans és Catalunya. Per això, de cara a aquesta moció de censura és fàcil preveure que ERC i PDECAT es deixaran guiar per aquest nord polític i calibraran bé si convé fer caure Mariano Rajoy o bé deixar que caigui més tard. Totes dues opcions suposen inestabilitat política per a l'estat, l'únic que canvia és la intensitat. I malgrat que la manca de tranquil·litat és sempre un escenari propici per a aquells que volen canviar l'status quo, la brúixola de l'independentisme ha de tenir en compte que el PSOE –coautor del 155- no presenta aquesta moció pensant en Catalunya sinó pensant amb Espanya, i en concret en com aconseguir governar-la. 

 

Comentaris