Avui he parlat amb la Fina. Una dona catòlica de 80 anys que conec del barri. Un cop a la setmana surt al carrer per ajudar els sense sostre. Parla amb ells, els acompanya a un pis on podem dormir, els escolta i, si cal, els ajuda a rentar-se. A vegades demanen abraçades i petons, em diu. Només això. La misèria és ben real, està al carrer i pocs tenen el valor d’encarar-la. Només alguns porten el seu compromís amb la gent fins al punt d’atendre els més perillosos i destruïts. Perquè és perillós, sí, i dur i necessari. I la Glòria ho viu amb força i sense donar-li importància. Això em porta automàticament a pensar en els líders proletaris que s’amaguen en xalets aïllats en barris benestants. En els patriotes que prefereixen enfonsar la pàtria en una legislatura corrupta per no malmetre els interessos del seu partit.
Ser patriota hauria de passar necessàriament per un amor incondicional al pròxim, al ciutadà del teu estat, o nació, o poble. Per una lluita honesta en defensa del benestar de tots els compatriotes. No és cert que nació o nacionalisme siguin paraules lletges. Com no ho són pàtria o patriota. Les hem fet lletges nosaltres a base de pervertir el seu sentit per convertir-les en conceptes metafísics. En eines que colpegen directament l’estómac dels ciutadans i els fan més dúctils. Ciutadans és l’exemple apoteòsic del patriotisme com a mentida. Com a bàlsam. He evitat sempre criticar el furor nacionalista de Ciutadans perquè, com a idea política, em sembla tan legítima com qualsevol altra. Estimar Espanya és tan comprensible com estimar Catalunya però, amics de Ciutadans, estimar Espanya hauria de significar, també, estimar els espanyols. L’oportunitat és ideal, senyors de Ciutadans. Ideal per fer fora un govern demolit per la corrupció i que ha minat amb eficiència i rapidesa les llibertats individuals i col·lectives dels espanyols. Un govern que ha perjudicat els treballadors i beneficiat empreses concretes amb injeccions milionàries. Un govern que ha humiliat la policia en vaixells plens de rates. Un govern que ha fet callar la gent amb lleis neo franquistes com la famosa “mordaza” i que ha emparat condemnes de presó per les lletres de cançons. Ara és l’oportunitat, persones de Ciutadans, de salvar els espanyols d’un govern pèssim i agressiu. Potser no vindrà res millor, però és el moment de donar oxigen als habitants d’aquesta pàtria que tant estimeu.
La pàtria no és un ens màgic i eteri. No és una imaginació fantasiosa que flota en el cap de Rivera adornada amb purpurina. La pàtria són persones lliures, amb drets, úniques i, actualment, explotades per una situació social i econòmica devastadora. Jo admiro i agraeixo de tot cor el patriotisme de la Glòria. De l’amor que sent per aquells que viuen al seu país. Fins les últimes conseqüències. Aquest és el patriotisme que haurien de practicar aquells que s’omplen la boca d’amor pel seu país però que marxen dels barris per fer política des del xalet.
