Ni "apoyaré", ni català a la intimitat

"Finalment, ha arribat la demostració empírica de l'equivalència política de la dreta i l'esquerra espanyoles pel que fa a Catalunya"

Els tres presidents espanyols vius -González, Aznar i Zapatero- han escenificat a Madrid un acord total sobre la negació dels drets polítics de la societat catalana. José María Aznar ha arribat a dir que té un 95 per cent de coincidència amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero -aquell que deien que era del Barça i va ser investit amb els vots d'ERC- diu que "la deriva de les forces independentistes és incomprensible, un viatge cap a enlloc". Tot plegat, tres personatges que van rebre el suport del catalanisme polític en ocasions decisives i que ara coincideixen a demanar repressió.

 

Aquests posicionaments públics indiquen, clarament, que cap dels tres estava realment disposat a reconèixer cap mena de singularitat política a Catalunya, per més que tots ells reclamessin els vots dels partits catalans per ser investits al Congrés dels Diputats. Van instal·lar-se a la Moncloa i van passar a gestionar l'Espanya de sempre, la que a ells els anava bé. Ni Felipe González, amb el seu vicepresident barceloní; ni José María Aznar, que parlava català a la intimitat; ni José Luis Rodríguez Zapatero, el de l'"apoyaré"... Cap d'ells és capaç d'expressar la més mínima comprensió intel·lectual cap al catalanisme que els va fer presidents.

 

 

Finalment, ha arribat la demostració empírica de l'equivalència política de la dreta i l'esquerra espanyoles pel que fa a Catalunya. "Si tu no hi vas, ells tornen", deia un famosíssim cartell del vell PSC zapaterista. Un bon eslògan que només seria realista per a l'U d'Octubre.

 

 

 

Comentaris