New Yorkers cazurros

"Com a fenomen, el més apassionant no és la coherència de NYT -que reitera exactament la mateixa posició que va sostenir en els casos escocès i quebequès- sinó la resposta furiosa de la premsa madrilenya"

"Cazurro editorial", ha arribat a escriure algun columnista de la premsa de Madrid. A 'The New York Times' li han dit de tot, simplement per posicionar-se de la mateixa manera que el gruix de la premsa internacional, no gaire inclinada a madrilenyitzar el seu discurs fins a convertir-lo en amenaces i menyspreu cap als catalans. De fet, el NYT només assenyala l'obvietat que a Espanya li interessa que Catalunya s'hi quedi i que, per tant, ha d'oferir alguna cosa més que tribunals i sancions. I amb aquesta proposta, ocupar-se de guanyar el referèndum als independentistes, en el mateix sentit que ho van fer els governs d'Ottawa i Londres. Lògica lineal.

 

Però, com a fenomen, el més apassionant no és la coherència de NYT -que reitera exactament la mateixa posició que va sostenir en els casos escocès i quebequès- sinó la resposta furiosa de la premsa madrilenya. "Reincidencia en el error", diuen des de la caverna espanyola, i es queden tan amples afegint que la majoria de Junts pel Sí i la CUP tenen connotacions d'extrema dreta. 'La Razón' denunciant l'extrema dreta? "¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? Poesía... eres tú", escrivia Gustavo Adolfo Bécquer.

 

 

"Tosco, basto, zafio, torpe, lento en comprender" indica la RAE com a definició de cazurro. Etimològicament, sembla que prové de l'apel·latiu de menyspreu que rebien els parlants d'asturlleonès per part dels seus veïns castellans. Ara cazurro és també l'equip editorial del diari més important del món... Cazurro? Qui és cazurro? I tu m'ho preguntes?.. Sempre Bécquer.

 

Comentaris