Negociar amb terroristes?

"Les ànimes beatífiques dels Torra, Aragonés, Vilalta o Artadi davant dels fills polítics dels GAL. Us podeu imaginar el resultat final de la negociació?"

Felipe Gonzàlez era la X dels GAL. Ho diu ara la CIA, però fa una pila d’anys ho van dir i ho van demostrar (encara que no els fessin cas) els periodistes espanyols Melchor Miralles, Manuel Cerdan i Antonio Rubio. Cal recordar-ho. Amb tot, no em sorprendria que la X de González fos minúscula i que la X majúscula fos Joan Carles de Borbó. No sé si se sabrà mai. Però no oblidem que l’excoronel Martínez Inglés, en el seu llibre “Juan Carlos I. El último Borbón”, afirma que l’exparella de Corinna Larssen va ser el primer a tenir a les seves mans (fins i tot abans que Felipe González) la famosa “Acta Fundacional de los GAL”. Borbons corruptes i... terroristes?

Però anem a el que es segur i recordem qui hi havia en aquells governs socialistes que sempre van encobrir als Gonzàlez, Barrionuevo, Roldán o Vera. Fem-ne la llista: Miquel Iceta, director del Departament d'Anàlisi del gabinet de la Presidència del govern espanyol l’any 1991 i avui secretari general del PSC; Josep Borrell, secretari d’Hisenda el 1984 i ministre d’Obres Públiques l’any 1991 i avui alt càrrec a la UE; Joan Lerma, ministre d’Administracions Públiques l’any 1993 i avui senador espanyol; Fernando Ledesma, ministre de Justícia l’any 1982 i avui membre del Consell d’Estat; Abel Caballero, ministre de Transports el 1985 i avui alcalde de Vigo; Joaquín Almunia, ministre de Treball l’any 1992 i avui alt càrrec a l’UE... continuem?

Amb aquesta alineació del primer equip, és normal que l’actual president espanyol, quan  jugava als juvenils del PSOE, digués en un programa de televisió que tots els seus superiors eren un prodigi de la democràcia. En definitiva s’ha confirmat el que fa una pila d’anys que alguns hem dit obertament: el PSOE és un partit que ha fomentat, organitzat i emparat el terrorisme a través d’uns esquadrons de la mort que assassinaven i enterraven bascos en calç viva. Així és com negocien els socialistes espanyols amb l’independentisme.

Quan parlo d’aquestes coses no puc deixar de pensar en la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Les ànimes beatífiques dels Torra, Aragonés, Vilalta o Artadi davant dels fills polítics dels GAL. Us podeu imaginar el resultat final de la negociació? Ignoren que ara, abans de seure enlloc, caldria desgastar al màxim al PSOE i als seus hipòcrites aliats de Podemos (els que s’escandalitzaven de la cal viva de González). Caldria burxar de forma insistent en totes les possibles complicitats dels poders de l’estat que van fer possible la creació d’aquella organització criminal. Des de la monarquia fins a l’exèrcit. Posar-los a tots al mateix sac i fer-los còmplices de tortures i de l’execució  de 27 persones. Si als independentistes ens volen presentar com a colpistes, nosaltres hauríem de presentar a la totalitat de la classe política espanyola com a còmplices de terroristes.

 

Però aquestes estratègies de negociació queden lluny de la mentalitat contemporitzadora i servil dels nostres representants. El seu objectiu és només dialogar, no pas guanyar una guerra. Com si en el diàleg hi hagués la victòria. Per encetar una negociació guanyadora amb l’enemic, prèviament, l’has hagut de debilitar. Que arribi desacreditat sense que ens importi les conseqüències negatives que li pugui significar. Ni miraments, ni compassió. Perquè els hem de tenir amb qui ens mataria per salvar la “unidad de España”?

 

Comentaris