Com era totalment previsible, sobretot després de les conferències de Mas i Junqueras, ens trobem en una situació ben delicada.
Sóc molt crític amb el procés. Ho he estat sempre. Cada vegada que he pogut i m’han deixat, he fet una crida a la unitat i a un govern de concentració (país i no partit). Un govern de concentració l’acció política del qual només hauria d’haver girat a l’entorn de dos eixos: social i nacional. I també he dit, més d’una vegada, que a Ítaca només s’hi pot anar “nets i endreçats”. No crec que la lluita legítima pel poder i la lluita també legítima per la independència siguin compatibles. O poder o independència, però les dues coses a l’hora és impossible.
Mentre a Catalunya alguns pensen que ja hem desconnectat i ofereixen a la ciutadania un discurs ple de fantasies i il·lusions, a Espanya ha irromput un agent polític nou: Podemos.
Com ja he dit també altres vegades, Podemos és l’efecte que ha provocat la indigència perpetrada per la classe política professional i convencional que només ha fet que traslladar tot el patiment de la crisi a les classes populars. Però una cosa és el Podemos dels claustres universitaris on a sota de les llambordes hi ha el mar i una altra és el Podemos amb possibilitats de ser la segona força i/o primera en unes eleccions generals. I si no em creieu, busqueu en les hemeroteques els canvis que ja s’han fet en el discurs de Podemos. I els que es faran!!!
Recordo ara amb una certa amargor tot el que se’m va arribar a dir quan jo parlava de casta i d’oligarquia, preveia la creació d’una força política nova, defensava el 15M i sentenciava el règim del 78. Però bé, a Catalunya, com a tot arreu, hi ha molts intel·lectuals orgànics que van creure’s allò de la fi de la història que va anunciar Francis Fukuyama. I així anem.
Avui, Podemos ens diu que estan pel dret a decidir, però que volen decidir-ho tot. És a dir, que pel que es veu, per als catedràtics i doctors il·lustres de Podemos en un referèndum d’autodeterminació es deu votar un Estat sense ciutadans ni sense ideologies, no? L’Estat s’ha de fer, senyors de Podemos! És a dir, hi ha d’haver un procés constituent. I aquí és on s’han de posar les bases per poder-ho decidir tot. No avui, sinó sempre!
I una altra cosa que no deixa de fer-me gràcia. Per poder votar “legalment” a Espanya en un referèndum d’autodeterminació, s’ha de reformar la Constitució. La Carta Magna espanyola regula, com es preceptiu, com pot ser reformada. Qui vulgui, que ho llegeixi, i ja veurà com n’és de difícil fer-ho.
Si realment creuen que Catalunya és una nació, com ha dit Pablo Iglesias, i que per tant és sobirana, i també defensen el dret a decidir, ho tenen molt fàcil. No cal afegir-hi la “qüestió social” i dir que no negociaran cap sobirania amb Artur Mas perquè té la seu embargada. Negociaran amb Rajoy o amb el seu plasma? Ho faran amb Gürtel? I amb el PSOE de l’OTAN?
A més, crec que Iglesias ha estat profundament injust amb David Fernández, de la CUP. Profundament injust. Pel que es veu, l’abraçada entre Mas i Fernàndez la nit del 9-N no era “revolucionària”, sinó reaccionària.
El 2015 moltes coses canviaran o començaran a canviar. De moment, les úniques eleccions que sabem amb certesa que es faran són les municipals. Però també es podrien fer les generals i, evidentment, les del nostre Parlament, que serien avançades i amb caràcter referendari.
Sobre les “nostres” només vull dir una cosa: la majoria absoluta no està garantida, com tampoc no està garantida una victòria del SÍ en un hipotètic referèndum sobre el futur polític de Catalunya. És a dir, que hi ha molta feina per fer.
Bé, tot i els núvols que tenim a l’horitzó, us desitjo bon Nadal i bon any nou.
