Neva a Catalunya, les carreteres es col•lapsen i 200.000 persones es queden sense electricitat. Per si això no fos suficient, la Generalitat de Catalunya hi aporta al seu granet de sorra generant informacions i contrainformacions que ajuden a crear un immens caos comunicatiu. Gràcies als mitjans públics –que competeixen per ser el referent comunicatiu de l’esdeveniment- part de la població catalana opta per substituir els mecanismes institucionals d’informació pels mitjans de comunicació. Gràcies a la competència que hi ha entre els mitjans la població s’acaba informant.
La nevada s’acaba, les carreteres es descongestionen i l’electricitat retorna a totes les llars. És llavors quan la classe política intenta analitzar els problemes. Alguns, fins i tot, van més enllà i s’atreveixen a plantejar solucions. Joan Puigcercós, llicenciat en no-res i autodefinit com a liberal, amb poques hores analitza la situació i ens il•lumina amb la solució: nacionalitzar el sector elèctric. El líder republicà, emulant l’Aló presidente del president veneçolà, ja ens ha solucionat el problema: contra la incompetència del sector s’ha d’apostar per la nacionalització.
Sort que el president Montilla, com ja va sent habitual, va descartar la proposta republicana a l’instant. És evident que la nacionalització no és la solució de res. Ans el contrari: és la ruïna i la condemna de qualsevol sector. El problema és la manca de competència, els nuls incentius per innovar, la mala privatització que es va fer del sector i, sobretot, la desastrosa regulació i la manca de control de l’administració.
La mala privatització que es va fer del sector elèctric ha degenerat fins a la situació actual on una empresa disposa d’un monopoli gairebé absolut sense que l’Estat hi pugui intervenir ni cap empresa privada hi pugui competir. La solució, però, no és nacionalitzar el sector ja que d’aquesta manera s’elimina qualsevol possible competència i, per tant, s’acaba amb els incentius per innovar. Ara bé, és indiscutible que el mercat elèctric actual és un monopoli desastrosament regulat i amb un lamentable control per part de les administracions públiques.
El raonament que hauria de fer l’esquizofrènic líder republicà és d’una lògica manifesta: ¿Si tot i tenint la capacitat de regular el mercat i el poder per controlar les elèctriques les administracions fan aquest galdós paper, què passaria si el control esdevingués totalment estatal? Vaja, no voldria fer apostes, però com vol gestionar el sector energètic si amb prou feines sap administrar la informació d’una nevada?
