La nació no pot ser mai una camisa de força

"Veig amb preocupació, no amb sorpresa, com s’aplica l’estat de dret a l’individu en funció de la seva ideologia política"

Al “Sense Ficció” de TV3 del proppassat dimarts sobre l’1 d’octubre del 2017 es recordava com Jean-Luc Mélenchon el desembre d’aquell any a Badalona va criticar les càrregues de l’1-O i la presó aleshores preventiva del govern i dels Jordis com a antidemocràtiques i com va sentenciar que “la pàtria, la nació, no pot ser mai una camisa de força”. No ho recordava, i em va semblar una imatge precisa, encertada i molt gràfica.

S’ha opinat molt i fonamentadament abans i des d’aleshores sobre els límits i l’aplicació de l’imperi de la llei, sobre la necessària filosofia de la rule of law, l’estat de dret, i la separació de poders davant d’eventuals arbitrarietats dels poders estatals. La consellera Capella reaccionava dilluns a la sentència del Suprem precisament contraposant l’estat de dret amb les raons d’estat, que haurien guanyat cruentament la batalla. En cas de dubte entre estat i estat de dret, estat.

 

La sentència del Suprem és una piconadora brutal sobre els presos polítics i les seves famílies i entorns més propers, sobre els que vam exercir el dret a vot l’1-O i els que el vam voler protegir, però també sobre les garanties i l’exercici futur de drets fonamentals. La jurisprudència que crea implica la restricció arbitrària de drets civils i polítics, del dret de manifestació, del dret a la llibertat ideològica, del dret a la llibertat de pensament. De la qualitat i de la salut democràtica. I veig amb preocupació, no amb sorpresa, com s’aplica l’estat de dret a l’individu en funció de la seva ideologia política. Com es criminalitza la dissidència respecte de l’estatu quo. Com la sedició podrà ser qualsevol protesta popular que no sigui ideològicament homologable a la dels poders de l’Estat, com va manifestar tan clarivident la PAH BCN dilluns mateix. Com es demana des de les forces més conservadores (com a conservadores estan actuant gairebé totes, tret d’excepcions entre les de fora del podi polític espanyol) de modificar el codi penal per tipificar la rebel·lió sense violència (“la rebelión en pequeño”) per si no fos suficient. Les raons d’estat com a camisa de força de la garantia de l’exercici de drets fonamentals.

 

Comentaris