La nació no pot ser mai una camisa de força

"Veig amb preocupació, no amb sorpresa, com s’aplica l’estat de dret a l’individu en funció de la seva ideologia política"

Al “Sense Ficció” de TV3 del proppassat dimarts sobre l’1 d’octubre del 2017 es recordava com Jean-Luc Mélenchon el desembre d’aquell any a Badalona va criticar les càrregues de l’1-O i la presó aleshores preventiva del govern i dels Jordis com a antidemocràtiques i com va sentenciar que “la pàtria, la nació, no pot ser mai una camisa de força”. No ho recordava, i em va semblar una imatge precisa, encertada i molt gràfica.

S’ha opinat molt i fonamentadament abans i des d’aleshores sobre els límits i l’aplicació de l’imperi de la llei, sobre la necessària filosofia de la rule of law, l’estat de dret, i la separació de poders davant d’eventuals arbitrarietats dels poders estatals. La consellera Capella reaccionava dilluns a la sentència del Suprem precisament contraposant l’estat de dret amb les raons d’estat, que haurien guanyat cruentament la batalla. En cas de dubte entre estat i estat de dret, estat.

 

La sentència del Suprem és una piconadora brutal sobre els presos polítics i les seves famílies i entorns més propers, sobre els que vam exercir el dret a vot l’1-O i els que el vam voler protegir, però també sobre les garanties i l’exercici futur de drets fonamentals. La jurisprudència que crea implica la restricció arbitrària de drets civils i polítics, del dret de manifestació, del dret a la llibertat ideològica, del dret a la llibertat de pensament. De la qualitat i de la salut democràtica. I veig amb preocupació, no amb sorpresa, com s’aplica l’estat de dret a l’individu en funció de la seva ideologia política. Com es criminalitza la dissidència respecte de l’estatu quo. Com la sedició podrà ser qualsevol protesta popular que no sigui ideològicament homologable a la dels poders de l’Estat, com va manifestar tan clarivident la PAH BCN dilluns mateix. Com es demana des de les forces més conservadores (com a conservadores estan actuant gairebé totes, tret d’excepcions entre les de fora del podi polític espanyol) de modificar el codi penal per tipificar la rebel·lió sense violència (“la rebelión en pequeño”) per si no fos suficient. Les raons d’estat com a camisa de força de la garantia de l’exercici de drets fonamentals.

 

Comentaris (6)
Jana Fa 1 mes
Els i les d'ERC sempre amb el bla bla bla i no feu res, us moríeu per pactar amb el psoe i els comuns. Una part del poble comença a passar de vosaltres
Narcís ( políticament parlant, i com diuen ells en altres temes, ' cadascú a ca seva i Déu a la de tothom ' ! ) Fa 1 mes
D'un estat que només vol la uniformitat nacional ( de sa nació o TTCC/ terres castellanes ) així ser " simple, unitari " àdhuc amb una capital ( artificial ) com si de Mèxic D.F. tractés .. què hi pot esperar ningú ! PD : aquests que se'ls hi omple la boca d" espanya ' , d'espanyols no en tenen res ni mai n'han tingut, si ho fossin, deixarien que Catalunya fos allò què és i, sobretot , deixarien fes sa pròpia política ensems amb llurs germans mediterranis ( res, que no facin ells, a
No es la del catalans la nació que es una camisa de força Fa 1 mes
es la castellana, trilera i no es la dels catalans. Us podeu posar la republica española allà a on us capiga. Manipuladors.
La camisa de fuerza da mal rollo Fa 1 mes
Pero un Govern esquizofrénico y cretino, empeñado en decir una cosa y la contraria, no es una alternativa más atractiva.
Portuguez Fa 1 mes
Há e sempre houve uma lei (castelhana) para cadtelhanos e apaniguados, e a mesma em diversa leitura repressiva para todos os não acastelhanados.
Veus visions Anna Fa 1 mes
Compte amb la medicació que prens i amb el que fumes.