Catalunya porta temps observant d’aprop a Gal•les i Escòcia. Com si de muses és tractés, aquestes dues autonomies angleses, han estat inspirant el govern català, sobretot en matèria educativa.
Escòcia i Gal•les no només compten amb l’experiència d’un sistema educatiu establert, sinó que a més, poden presumir de tenir un gran nivell d’autonomia als seus centres educatius. És fàcil entendre doncs, que la Generalitat, en ple desenvolupament de la Llei d’Educació i amb un dels sues pilars, basats en l’autonomia a les escoles, segueixi amb detall les passes d’ambdós comunitats i analitzi amb rigor les empremtes que aquestes han deixat pel camí.
Una decisió, si més no, intel•ligent. Catalunya, carregada de valentia, experimentarà un canvi social important al comptar per primer cop amb un model educatiu. Hi haurà una nova visió d’escola i una nova manera d’ensenyar. Seria massa arriscat aventurar-se a canviar les coses sense cap punt de referència, sense cap mostra prèvia d’èxit en la matèria.
Les paraules, l’altre dia a Londres, del President de la Generalitat, José Montilla, van ser tranquil•litzadores, al reconèixer que hi ha un evident interès per aprendre del sistema educatiu britànic.
Ara bé, de moment el President parla de prendre nota del concepte d’autonomia educativa i desplegament de competències. Un cop assumides i portades a la pràctica però, seria bo i motiu d’alegria per a les generacions futures que també traguessin la lupa per observar el dinamisme i especialització amb què s’ensenya a les aules britàniques. Una manera de fer que desperta la creativitat i l’empenta necessària per fer d’un país un lloc competitiu i bressol per a nous talents.
