Moviment Catalunya: dins o fora del PSC?

"La manca de lideratge, de rumb i l'abandonament de la centralitat política del país li han passat factura a les darreres eleccions i l'han posat en una situació de crisi, la sortida de la qual, no es veu gens clara"

El PSC és un partit que està en hores baixes. La manca de lideratge, de rumb i l'abandonament de la centralitat política del país li han passat factura a les darreres eleccions i l'han posat en una situació de crisi, la sortida de la qual, no es veu gens clara. L'històric Miquel Iceta serà el masover que vetllarà per mantenir els mobles del PSC a partir del Congrés Extraordinari del 19 de juliol. Però el lideratge d'Iceta, conjuntural, hauria de permetre dissenyar el PSC del futur que ha de tenir un projecte clar i definit. Ara bé, hi ha declaracions que no fan preveure que aquesta transició interna d'Iceta serveixi per centrar el partit; al contrari. Iceta ja ha dit que no pensa tocar una coma de la línia actual del PSC. La pregunta és clara: com pot el capità d'un vaixell que veu que el rumb de la seva nau el porta directe contra un iceberg afirmar que no el canviarà ni un grau? És lògic això? La resposta és no. Llavors, que hi va a fer Iceta?

El sector catalanista, els crítics del PSC, els Antoni Castells, Montserrat Tura, Joaquim Nadal, Marina Geli, Manel Nadal, Núria Ventura, Pia Bosch... i així fins a uns 150 militants han muntat una cosa que es diu Moviment Catalunya. És una associació creada, sobretot, per militants del PSC que no tenen la intenció d'abandonar el partit, que promouran candidatures a les eleccions municipals al marge del PSC, allà on les sigles oficials no combreguin amb els valors del socialisme democràtic i del catalanisme progressista i, fins i tot, no descarten fer pactes puntuals amb el mateix PSC. Uf, que complicat. A veure, què és Moviment Catalunya? És l'embrió d'un futur partit? És un corrent crític? Què és? Perquè l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, teòricament del sector crític però que ha avalat Iceta perquè lideri el partit, present a la reunió de Moviment Catalunya, va assegurar que no pensa abandonar el PSC i que els dos projectes no són incompatibles. Calen aclariments, molts aclariments. La sensació de desorientació i de navegar cap a cap lloc és tan gran que enlloc de generar confiança entre els socialistes catalanistes que encara no han emigrat cap a ERC el que es fa és crear confusió.

El sector catalanista del PSC ha de madurar, fer-se gran i fer un pas endavant valent i decidit. No ho ha fet mai i ja comença a ser hora. No es pot estar insinuant sempre que es farà una cosa i no fer-la mai. Ras i curt, solament poden escollir dos camins: organitzar-se bé i intentar guanyar la batalla interna del PSC, o crear un partir nou que ocupi l'espai del PSC de Raventós, Obiols, Serra i Maragall adaptat als nostres temps. Només hi ha aquestes dues vies. La resta són jocs florals. Tot i entendre l'estat d'ànim dels dirigents de Moviment Catalunya, crec que no es poden permetre jugal al joc de deslleialtats; no es pot militar en un partit i fer campanya contra el mateix partit; no es pot pertànyer a un partit i promoure una candidatura que competeixi contra aquest partit. S'ha de ser clar. O a dins fent guerra o a fora competint per l'espai.

 
 

Comentaris