Motius perquè ERC no entri al govern

"No ens convé posar tots els ous en un mateix cistell. L'Estat espanyol continuarà utilitzant totes les eines possibles per desprestigiar l'independentisme"

U més u sumen dos. No té més misteri. Les matemàtiques, però, en el terreny de la política no sempre són tan evidents. Hi ha sumes que resten. I restes que sumen. Paradoxes de la vida. Les matemàtiques polítiques --a diferència de la ciència que estudia les propietats dels nombres- no acostumen a ser immediates. Necessiten perspectiva, temps i tranquil·litat. Acostumen a ser matemàtiques lentes, de maduració. Un exemple d'aquestes sumes polítiques que, comptat i debatut, poden acabar restant és la d'Esquerra, Convergència i Unió en un mateix govern. En altres èpoques potser hauria fructificat. Avui, però, pot esdevenir una simple agregació de partits sense gaires beneficis pel --mal anomenat- procés sobiranista. M'explicaré.

1. Correm el risc d'edificar un segon tripartit. CDC-UDC-ERC. No podem repetir aquell guirigall. Els independentistes no ens podem permetre desprestigiar la nostra imatge. Ara més que mai. Hem d'evitar les confrontacions estèrils i els debats improductius. Una ERC a l'oposició pot continuar donant suport al govern, però mantenint la seva lògica distància.

2. La imatge del president i el cap de l'oposició units és molt potent. Té una força impressionant. És un missatge d'unitat i de consens difícilment rebatible. Els principals partits del país avancen junts. És un missatge de força interna que planta cara al govern espanyol i que et pot projectar internacionalment.

3. Fer Navarro cap de l'oposició no és un tema menor. Té conseqüències. Regalar aquest paper a Navarro, a part de proporcionar-li una tribuna mediàtica, és la clara escenificació de dos blocs confrontats. Una imatge que, des de l'independentisme, hem de combatre. Aquest procés és obert, inclusiu i cohesionador. Ho és tant que el president i el cap de l'oposició van units en aquest camí.

4. Regalar la posició de "partit palangana" a ICV i CUP no beneficia gaire a l'estabilitat del procés. ERC, tot i recolzar al govern, pot recollir el malestar col·lectiu per les restriccions pressupostàries. Si entra al govern haurà d'assumir aquest desgast i, per tant, cedirà a ICV i CUP el discurs social catalanista. I bé, no sé si ICV i CUP --i el seu electorat- estan disposades a assumir gaires fotografies més com la de l'anunci de la data i pregunta de la consulta.

5. No ens convé posar tots els ous en un mateix cistell. L'Estat espanyol continuarà utilitzant totes les eines possibles per desprestigiar l'independentisme. Atacarà per terra, mar i aire al president Mas. Ja ho ha fet, ho fa i ho continuarà fent. És per aquest motiu que ens convé tenir una rereguarda potent. I, ara per ara, no se m'acut cap líder millor que Oriol Junqueras per estar en una segona línia.

El futur polític de Mas i Junqueras està lligat per un mateix fil. Es necessiten. Qui lideri el projecte, al capdavall, serà circumstancial. S'ha de tornar a actuar amb la generositat política i amb el sentit d'Estat que el 1980 van mostrar Barrera i Pujol. Barrera, tot i sabent que un pacte de govern amb Pujol podia suposar un retrocés per les seves aspiracions, va decidir arribar-hi a un acord i garantir-ne l'estabilitat parlamentària. Barrera va prescindir de futures conjuntures partidistes per anteposar els interessos del país. Ara la situació és similar. El que compte és el país. Convé que ningú ho oblidi.

 
 

Comentaris