Mossega la poma

"Potser el problema no és l'Iphone. Potser el problema és l'angoixa que patim les persones quan ens adonem que no som gaire diferents dels qui ens envolten per molt que intentem demostrar el contrari buscant un toc que ens faci únics als ulls dels altres i als d'un mateix"

Mai un telèfon mòbil havia aixecat tanta expectació ni polseguera. A casa nostra expectació màxima divendres passat, data de posada a la venda de l'Iphone 4 a Catalunya. Fins i tot una botiga del passeig de Gràcia de Barcelona va obrir les portes, on hi havia un considerable cua, a les 0 hores perquè els seus clients fossin els primers a comprar el telèfon.

Però des del primer dia de la seva comercialització als Estats Units es va començar a estendre un rumor: li falla l'antena. Centenars d'entrades als blogs tecnològics, milers d'opinions als fòrums especialitzats i la sensació generalitzada que, per primera vegada en molt temps, a Apple li sortia el tret per la culata. La competència es fregava les mans perquè veien l'oportunitat de començar a desmuntar el mite de la poma. "Steve Jobs (el pare de la criatura i guru de la tecnologia) no és infalible!". "Com pot ser que se'ls hagi passat per alt una cosa tant important?".

Això és el que molts pensaven quan l'empresa californiana va reconèixer els problemes i més encara quan van donar la solució: primer un vídeo de com agafar correctament el terminal (per morir-se de riure). Després una campanya per demostrar que aquest problema de pèrdua de cobertura no és exclusiu de la seva nova joia (és lleig emmerdar els altres) i, per acabar, el regal d'una funda protectora a tots els compradors per evitar el problema (un tros de plàstic arregla el problema d'un artefacte de 600 euros?). I si res d'això convenç els compradors, et retornen els cales (pocs ho han fet).

A partir d'aquí la batalla estava servida. La salsa rosa arribava a la tecnologia. La competència fent una campanya ferotge contra l'Iphone, paròdies a Youtube i el més preocupant per a Apple, la crítica de la premsa especialitzada que fins ara semblava una Blancaneu ionqui de poma enverinada. Tocats i enfonsats? Res d'això. Aquest "Antennagate" (com s'ha anomenat el problema) no ha fet més que reforçar la posició en el mercat d'Apple. Més de 3 milions de telèfons, amb un suposat defecte de fabricació, venuts en un mes a tot el món, articles i més articles parlant de l'Iphone 4 i les seves bondats. Fins i tot un alt directiu de Microsoft (l'antagonista d'Apple) va batejar aquest telèfon com "el seu Windows Vista", intentant així comparar el suposat/desitjat fracàs de Jobs amb l'estrepitós sistema operatiu amb què ens va torturar Bill Gates fa uns anys. I ni així res no ha minat la confiança dels clients d'Apple en el seu producte. "Quan surti me'l compro".

Com és possible això? Si jo tinc una fàbrica de cotxes i poso a la venda un automòbil que no frena, el més normal és que els clients es queixin i em demanin la devolució dels seus diners, que m'investigui el Ministeri d'Indústria i que els meus socis em fotin al carrer per les pèrdues econòmiques i de confiança en la marca que ha provocat la meva errada. Llavors, per què no li ha passat el mateix a Apple?

Fàcil. És el poder de la poma. Durant anys Apple ha venut més que tecnologia, ha venut sensacions. La sensació de classe, de personalitat pròpia, de bon rotllo, d'estar un graó per damunt els altres, de ser d'un club selecte. L'home controlant la màquina per molt enze, insignificant o amargat que sigui. Tot massa mitificat i tot massa criticat. Se'n fa un gra massa, tant els talibans de la pometa com els detractors que la voldrien veure lapidada en plaça pública i feta suc. Uns perquè fan rotllana parlant dels seus aparells, excloent de la conversa els que no són del club, i els altres perquè s'acaben sentint analfabets tecnològics, quan en realitat no ho són.

Potser el problema no és Steve Jobs. Potser no és problema de la competència que no sap fer-li ombra a Apple. Potser el problema no és l'Iphone. Potser el problema és l'angoixa que patim les persones quan ens adonem que no som gaire diferents dels qui ens envolten per molt que intentem demostrar el contrari buscant un toc que ens faci únics als ulls dels altres i als d'un mateix. I aquesta angoixa continua de la mateixa manera que el mercat ens ofereix cada vegades més oportunitats il•lusòries per buscar aquesta individualitat. Potser, tot plegat és un problema d'autoestima. Potser hauríem de ser nosaltres la poma o, com a mínim, intentar ser-ho per recuperar la nostra cobertura.

 
 

Comentaris