“Jureu davant Déu i pel vostre honor d’espanyols, l’absoluta obediència al cap de les Forces Armades alemanyes, Adolf Hitler, en la lluita contra el comunisme, i jureu combatre com a valents soldats, disposats a donar la vostra vida a cada instant per complir aquest jurament?“. Aquest va ser el jurament al Führer amb el qual uns 50 mil espanyols -bàsicament voluntaris falangistes- es van comprometre a lluitar per la causa nazi, enquadrats com a 250 Infanterie-Division de la Wehrmacht, la División Azul. I tan blava, perquè alguns d’ells van acabar combatent entre les runes fumejants del búnquer de la cancelleria de Berlín.
Els voluntaris falangistes caiguts al front de Rússia són els únics desapareguts de l’Espanya franquista, que no va poder-ne recuperar bona part dels cossos. És per això que les autoritats espanyoles sempre han estat al servei dels familiars, donant-los suport econòmic i logístic en la recerca de les possibles fosses que hi ha en aquelles terres glaçades on van combatre. En els últims anys s’han localitzat i recuperat les restes de fins a 25 d’aquells soldats, segons les dades oficials del Ministeri de Defensa. L’administració espanyola s’ocupa des de canalitzar les peticions dels familiars fins a rebre les restes mortals, via aèria, a l’aeroport de Barajas. Molts d’ells són enterrats amb honors en el panteó de la División Azul del cementiri de l’Almudena. Els supervivents encara s’apleguen en una fundació, considerada cultural i benèfica per l’Estat, que en la seva portada fa referència a Catalunya i als “colpistes, sediciosos, secessionistes, deslleials, alborotadores, corruptes, mafiosos, racistes, delinqüents” i un pietós etcètera que estalvia més adjectius.
Van perdre la Segona Guerra Mundial, però havien guanyat la Guerra Civil. Per això a l’altra banda hi ha més de cent mil persones enterrades als revolts dels camins, sota les tàpies dels cementiris o, el que és pitjor, als nínxols del monument feixista més gran del món.
