L’assassinat el passat mes de setembre de 43 estudiants mexicans, en el que ja ha estat batejat com la matança d’Iguala, ha traspassat les fronteres mexicanes i deixa en evidència un estat en què la barreja entre poder polític, crim organitzat i impunitat judicial amara el conjunt de les institucions públiques.
Més enllà de l’evident necessitat de solidaritzar-nos amb les organitzacions i els mitjans que treballen en contra d’aquesta impunitat al si de la societat mexicana, hi ha un aprenentatge del que passa a Mèxic que és útil per a qualsevol societat que vol preservar un sistema democràtic sa.
Avui sabem que el principal inductor de la matança dels 43 estudiants va ser José Luis Abarca, alcalde d’Iguala. Doncs bé, Albarca va convertir-se en alcalde d’aquesta localitat de l’estat de Guerrero després de ser triat com a candidat del Partit de la Revolució Democràtica (PRD). I què és el PRD? Doncs el PRD va ser el gran intent d’una part de l’atomitzada esquerra mexicana per crear, l’any 1989, una alternativa a les velles i tronades polítiques del Partit Revolucionari Institucional (PRI). I quan parlem de grups d’esquerra parlem de moviments obrers i col·lectius socialistes i trotskistes. L’objectiu era renovador però des dels primers anys es va veure que calia triar entre nous cadidats d’esquerra –que difícilment podien aconseguir resultats immediats- o antics candidats trànsfugues del PRI que garantien càrrecs polítics per al PRD. Ràpidament la balança es va inclinar cap a aquesta segona opció, i de forma més clara des del 2008, quan el clan de Los Chuchos va prendre les regnes del partit, va arraconar definitivament qualsevol vestigi d’ideologia i es va dedicar a vendre candidatures electorals al millor postor.
José Luis Abarca és el resultat paradigmàtic d’aquesta estratègia (sic!) política. Un personatge conegut per les seves pràctiques criminals que terroritzaven la població d’Iguala. I no és cap exageració: testimonis valents que havien declarat contra l’alcalde com a autor material de l’assassinat d’un opositor van acabar desistint, en veure com els organismes judicials protegien Albarca i feien impossible cap avenç en les causes criminals contra la seva persona.
Albarca es va convertir en una figura acostumada a exercir el poder sense cap mena de control ni d’oposició, i a principis d’aquest 2014 començava a planificar el seu relleu a l’alcaldia en la figura de la seva dona, María de los Ángeles Pineda Villa.
El 26 de setembre d’aquest any havia de ser el dia de la gran presentació pública de Pineda Villa. Per això aquell dia arribaven a la ciutat dos autocars d’estudiants, per protestar i evidenciar la política de por i amenaça exercida per Albarca. I per això l’alcalde va ordenar al seu cap de policia que fes l’impossible perquè la protesta no tingués lloc. De fet, va ordenar una acció exemplar i avui en sabem el resultat: 43 estudiants assassinats.
Però molt abans de la mort dels estudiants algú va decidir que el poder polític podia tenir el preu d’obviar les idees i els principis polítics i allà va començar l’antipolítica.
Tenim el dret, i el deure, de criticar el nostre sistema polític per millorar-lo i fer-lo més efectiu i més representatiu. Però ens cal, sobretot, garantir que l’acció política estigui fonamentada en idees i principis polítics legítimis i radicalment democràtics.
Potser així també entendrem millor el privilegi de ser protagonistes del moment polític que vivim a Catalunya i de la voluntat de fer que la nostra forma d’entendre l’acció i la participació política es converteixin en un referent global.
