MONTILLA, EL DESAFECTE

"Per a molts la honorabilitat comença per defensar els de casa, i el nostre honorable és dels que qui dia passa, any empeny..."

Mira que en té de malastrugança el pobre president Montilla que després de popularitzar el terme "desafecció" resulta que ell se'n converteix en la viva imatge.

El passat 12 de setembre a l'Escala hi havia el muntatge que TVE va preparar a rel de la retransmissió en directe de la Loteria Nacional. Naturalment això se sabia des de feia molt de temps, el poble era ple de cartells que ho anunciaven així com la televisió i la ràdio local. Doncs aquell mateix matí el president de la Generalitat va protagonitzar una visita oficial, es veu que ningú del seu equip té cap interès en seguir les agendes per tal d'arrodonir amb èxit els actes, de manera que ni entre els seus desperta cap inclinació, vaja. Les autoritats locals van rebre'l just per complir l'expedient i un cop retratats van deixar el president palplantat i van córrer a la Punta on s'efectuava el sorteig. De fet era una reacció natural, gairebé tots els escalencs i adherits ens trobàvem al magnífic cap de la Punta amb l'esperança que ens toqués ni que fos una terminació del dècim i els polítics, naturalment, han de ser on va la gent.

Però no el president Montilla que va passar dels bombos i del poble i es va passejar sol com una òliba pels carrers on uns botiguers encuriosits es preguntaven quin dimoni s'havia trencat el peu perquè aquell trist home deambulés sense saber què fer ni què dir enlloc de compartir les inquietuds de la gent com tots els altres.

Perquè els puc assegurar que a part de l'avantguarda local, la fortuna havia convocat consellers, càrrecs del govern de Madrid, de la loteria i personatges significats de la comarca. També el president Maragall amb la seva dona que van ser rebuts amb una petita i sentida emoció per part del respectable. O sigui que els ciutadans sí que mostren els seus afectes d'una forma natural i sense complexos, només cal que algú els en desperti. És el que no produirà mai el president nascut a Hiznájar, no pas pel seu DNI, tant se val, sinó perquè a part de ser una taronja sense suc no té cap de les condicions que defineixen els polítics de la democràcia: no ha guanyat cap elecció a president i el que és molt pitjor: va defenestrar algú que sí que comptava amb un suport a les urnes que ell mai no ha aconseguit. Tampoc té cap interès en acudir als llocs on podria departir amb la ciutadania, sembla que això de ser president de la Generalitat és una creu per l'ex-ministre de Zapatero.

Que no senti cap emoció especial cap a Catalunya com ho prova que durant anys i panys de ser alcalde de Cornellà mai parlés català, ja són figues d'un altre paner, però sens dubte per a molts catalans tenir un president que se senti espanyol de cor i català pel càrrec no és plat de gust, no cal que siguin nacionalistes ni independentistes ni res de res; per a molts la honorabilitat comença per defensar els de casa, i el nostre honorable és dels que qui dia passa, any empeny... que si li pregunten per la consulta d'Arenys, doncs no té res a dir; pels gestos antisemites dels socis de govern, mutis i a la gàbia; per la crisi, apaga el llum que no em vegin; la grip i les vacunes que és responsabilitat del govern de Madrid; els ordinadors enlloc de llibres, a mi que em registrin.

Efectivament, l'afecció que és la modificació de l'ànima produïda per alguna persona o cosa no van amb aquest home que fuig de fam i de feina, almenys no la sent amb la major part de les coses que causen empatia als catalans. Però tampoc l'amoïna gaire, triar un dia de visita quan sap que es munta un operatiu de masses al poble i ni s'hi acosta, és senzillament llençar-nos a la cara la desafecció que li provoquem nosaltres, el poble de Catalunya. I els socis tan contents, que tal i com posa el llistó podria ser conseller el gat de sota casa i ningú hi pararia esment.

 
 

Comentaris