MOLTES PREGUNTES I POQUES RESPOSTES

"A nivell social, només cal seguir alguns blogs o fer zàping per detectar que els ciutadans culpabilitzen els immigrats de les sotsobres que els afeixuguen"

La pregunta és triple: la crisi ha fet surar la immensitat de la corrupció a l'Estat espanyol? La crisi ha fet surar, com la negra flor de la mort, el ressentiment del racisme a tot arreu? La crisi ha salvat els culpables (o insensats) i ha culpabilitzat les víctimes?

Vegem-les d'una en una: els corruptes hi eren; per què ningú no els denunciava? Els denunciadors, tots ells, n'eren còmplices? Per què la diferència de tractament? Esmentaré alguns casos extrems: Fèlix Millet, que campa pel carrer sense que recaigui sobre ell la que diuen implacable mà de la justícia. Estrany. El totpoderós Jaume Matas, en canvi, ha de pagar una fiança astronòmica. Prenafeta i Alavedra són humiliats públicament en el moment de la detenció. L'encausat diverses vegades Carlos Fabra, l'intocable president de la Diputació de Castelló, dimiteix i se'n va a Madrid a curar-se una malaltia (mai ningú no l'ha molestat amb aquella insignificança que és complir la llei). Més encara: quanta gent ho sabia? Quants ciutadans anònims hi han participat amb entusiasme? Per què el cas Gürkel llangueix amb l'altiva indiferència de les autoritats valencianes?

El racisme: a nivell polític, augmenta la presència de Le Pen, de Bossi i d'Anglada, mentre els novayorquesos veuen créixer el moviment ultra "Tea Party" i els desconcertats ciutadans de l'Estat espanyol veuen com un grupuscle com la Falange pot fer escac i mat a tota la justícia per defensar la causa del dictador Franco. A nivell social, només cal seguir alguns blogs o fer zàping per detectar que els ciutadans culpabilitzen els immigrats de les sotsobres que els afeixuguen. ¿En quin moment aquesta pobra i bona gent ens ha fet cap mena de mal, ans al contrari: ens ha procurat superàvit a la Seguretat Social i ha aconseguit que sortíssim d'un nivell demogràfic perillosament baix?

Per ser empresari calen diners; per ser banquer diners i influències. Un bon grapat d'uns i d'altres han fet operacions fantasmes i han maquillat comptabilitats, posant com a béns efectius números que eren fum, i han ensorrat l'economia mundial. I què han fet els governs, inclosos els més liberals i que criden quan l'Estat interfereix en la vida econòmica d'un país? Doncs ajudar els bancs amb els nostres diners, perquè sense bancs no hi ha indústria i sense indústria no hi ha país. Espero encara que demanin perdó per haver defensat tota la vida justament el contrari. I qui ha rebut les bufetades pels fets incauts o malvats d'empresaris i banquers? Qui, si no? Els treballadors i un atur que també paralitza l'economia d'un país, però a poc a poc. I els ultres fregant-se les mans. No teniu ganes de plorar?

 
 

Comentaris