Molons, 138 dies

"Molons ha continuat sent, fins avui, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana i la seva feina tot aquest temps ha estat estat supervisada directament pel govern espanyol"

Antoni Molons va ser nomenat secretari de Difusió i Atenció Ciutadana el 17 de gener del  2017. Avui ha estat cessat pel govern espanyol. Aquesta secretaria és l'encarregada, entre altres funcions, de gestionar la publicitat institucional de la Generalitat. A Molons se l'investiga per comprovar l'autoria, finançament i propagació dels anuncis publicats uns dies abans del referèndum de l'1 d'octubre, aquell en què es veu una via de tren que es bifurca. (L'anunci, per cert, encara es pot veure fàcilment a Internet).

 

El ministeri d'Hisenda controla els comptes de la Generalitat des del 2012. Per poder accedir al FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica), l'administració catalana té la obligació d'ensenyar en què es gasta els diners. Aquest control era més passiu que actiu perquè era la Generalitat la que mostrava els papers si volia rebre diners. Les tornes van canviar del tot amb un enduriment del control el 15 de setembre de l'any passat, dia en què Cristòbal Montoro va fer un aperitiu del 155 i va passar a gestionar directament les factures de la Generalitat. Des d'aquell moment, l'anunci es va retirar dels mitjans. Quinze dies després, i amb aquestes mancances de publicitat, 2.266.498 persones van aconseguir introduir una papereta a l'urna del referèndum.

 

La nit del 27 d'octubre va entrar en vigor el 155. En concret es van aplicar una desena de decrets del govern espanyol que, a l'empara d'aquest article de la Constitució, van suposar la intervenció nuclear de la Generalitat. En un d'aquests decrets s'anunciaven els cessaments dels càrrecs polítics. A Antoni Molons no el van cessar aleshores. Els acomiadaments d'aquell dia es van aturar precisament en aquest rang de l'administració. Va ser, per dir-ho així, la primera línia de l'administració que es va 'salvar'. Per damunt seu, el conseller del qual depenia, Jordi Turull, sí que va ser cessat. Molons ha continuat sent, fins avui, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana i la seva feina tot aquest temps ha estat estat supervisada directament pel govern espanyol, i més concretament pel secretari d'estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, que –al seu torn- penja de la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría. Dit d'una altra manera: si Molons volia posar un anunci als diaris sobre, posem pel cas, la campanya d'incendis forestals, Madrid li havia de donar permís.

 

Totes aquestes dates i dades són per posar en context la operació policial d'ahir, la destitució d'avui i qüestionar si era realment necessària. Si teòricament el govern espanyol té controlat fins l'últim cèntim gastat per la Generalitat, si la campanya institucional es va emetre fa set mesos, si el referèndum es va celebrar fa quasi mig any, si Molons sempre ha estat localitzable al seu despatx del Palau de la Generalitat i sobretot, si durant cinc mesos Antoni Molons ha estat, tècnicament, un subordinat de Moncloa, costa d'entendre la necessitat que una patrulla de la Guàrdia Civil l'hagi d'anar a buscar a Sant Joan Despí a casa seva de matinada. I de detenir-lo perquè no s'escapés en el trajecte que va del seu domicili a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

 

De la operació de la Guàrdia Civil se'n deriven doncs, dues úniques conclusions: o el control sobre l'antiga administració no és del tot efectiu o el que es buscava ahir era una altra cosa, més a prop de l'escarni, l'espectacle, l'escarment o l'advertència que no pas la col·laboració en una investigació judicial. Ahir, teòricament, es volien buscar papers per veure si la Generalitat va passar diners a Òmnium perquè fos aquesta entitat la que acabés publicant els anuncis de manera subsidiària. Si la investigació era aquesta, què s'ha fet en aquests últims mesos? Fins i tot, si ens posem en la pell de l'investigador: quin zel judicial permet a un investigat que tingui set mesos de marge per gestionar les proves com li plagui? Vaig més enllà: A aquest alt càrrec de la Generalitat li han atribuït els delictes de malversació i de desobediència. Si realment ha estat així i ha delinquit, quina responsabilitat han tingut aquests cinc mesos els seus –fins avui- superiors (Moncloa) en la possible ocultació d'aquests delictes? Un argument recargolat, sí, però altres filigranes judicials s'han vist en els últims mesos i jo em limito a escriure articles, altres redacten ordres de presó.

 

Fins aquest mateix matí, Molons ha pogut entrar i sortir cada dia del seu despatx. Se li podien haver sol·licitat aquests papers durant els 181 dies que van des de la intervenció de Montoro al dia d'ahir. Sent benèvols, la xifra podria ser de 138 dies si comencem a comptar a partir de l'aplicació del 155. 138 dies desaprofitats per requerir a Molons que entregui uns papers que, d'altra banda, es poden lliurar (en cas d'existir) en format pdf i per correu electrònic. 138 matins que el despatx de Molons ha estat en mans de la Moncloa. 138 matins amb el control de tots els ordinadors de la Generalitat a mode d'escorcoll permanent. 138 dies per, si s'hagués volgut, evitar una detenció. 138 dies per provocar un arrest que l'endemà li ha costat la purga del càrrec.

 

 
 

Comentaris