Després d’aquestes setmanes de crisi del COVID-19 ha quedat clar que la vostra tasca és imprescindible. Heu vist que l’admiració que desperteu a la societat és enorme i segur que us heu sentit reconfortats pels aplaudiments, els reconeixements i les grans paraules que us ha dedicat la gent, inclosos presidents, reis, futbolistes, cuiners d’elit, presentadors, estrelles del cinema… Us ho heu ben guanyat i això hauria de ser així cada dia.
Però vosaltres sou els primers que sabeu que no sou “herois” sinó treballadores i treballadors que us deixeu la pell, que heu suportat retallades de sou, manca de materials i mitjans per fer la vostra feina correctament i ben remunerada. I sabeu, perfectament, que això no ha estat així només durant la crisi de la COVID-19 sinó que ho arrossegueu des de fa anys. No vull ser aixafaguitarres però, si no us revolteu, això continuarà sent així un cop hagi passat la part més aguda del “coronavirus”. Per això, per si us fa servei, us deixo algunes reflexions que podrien servir per enfocar una revolta que només podreu fer vosaltres.
1: La situació actual
Aquest divendres es van aprovar els pressupostos de la Generalitat de 2020. Els partits que l’han aprovat han de treure pit: “900 milions més per sanitat” diu un vídeo de propaganda del Departament de Pere Aragonès. Jèssica Albiach, dels Comuns, també dona suport als pressupostos i també parla dels “900 milions d’euros extra per salut”. És obvia que els polítics han de vendre bé les seves fites, però haurien de ser més curosos: els pressupostos aprovats no són capaços de solucionar el col·lapse de l’atenció primària, ni les llistes d’espera quirúrgiques i diagnòstiques (que ara, després de l’aturada obligada per la COVID-19 encara són més esgarrifoses), ni tampoc permetrà retornar sous endarrerits, ni DPO furtades des de fa anys ni, molt menys, una actualització salarial molt merescuda. Digui el que digui la propaganda del Govern i dels Comuns, això que acabo de descriure és així. I vosaltres ho sabeu molt bé.
Segons la pràctica totalitat dels experts en matèria sanitària coincideixen en el fet que per tenir un sistema de salut homologable als sistemes de salut del nostre entorn, el pressupost sanitari hauria d’augmentar al voltant d’uns 5.000 milions d’euros. Això només per començar. Això està molt i molt lluny dels 900 milions del pressupost. I aquí comença el ball.
2: Us diran això.
Quan passin els aplaudiments i toqui parlar de diners, de material, de condicions laborals o de retornar hores, veureu com els nostres “representants” que es desfeien en elogis, tindran la temptació de mirar cap a una altra banda. Bàsicament us diran tres coses:
a) Si li demaneu a la Generalitat que augmenti en 5.000 milions la partida pressupostària, us diran que no poden perquè el Gobierno espanyol no ho permet perquè no permet apujar el límit de dèficit.
b) Si aixequeu la veu cap al Gobierno espanyol, us diran que “Europa” i “els mercats” demanen que no gastem tant.
b) I mentre us diguin això, aneu-vos preparant: no trigaran a sortir els que diran que vosaltres sou uns “privilegiats” perquè teniu feina. Tot això passarà.
La primera resposta és veritat: no cal ni tan sols entrar en la qüestió del famós “espoli fiscal”. Només amb mirar quin és el límit de dèficit imposat per l’Estat (i pel 135 aprovat per PP i PSOE, no ho oblidem mai) ja tenim prou per saber que els 5.000 milions (o 4000 o 3000 o 2000) no els afluixaran.
La segona resposta és veritat també: el marc actual, imposat per la Unió Europea i acceptar per les elits econòmiques de l’Estat, fa impossible que els serveis públics rebin un finançament adequat.
La tercera resposta no és veritat, però els que imposen les dues negatives anteriors ho faran creure a tothom. Sempre ho fan: enfrontar els de baix amb els de més avall. En un context on milions de persones ho passaran malament, els mitjans i els seus opinadors a sou repetiran cada dia que sou uns “privilegiats”. Fins a aconseguir que el veí que avui us aplaudeix consideri que sou això: uns “privilegiats”.
3: Possibles respostes.
Llavors, si és veritat que la Generalitat no pot augmentar el pressupost i si és veritat que l’Estat no té eines ni recursos suficients per finançar els serveis públics, poc podeu fer, no? Doncs jo crec que tot el contrari: els únics que podeu derrotar aquestes veritats sou vosaltres, des de cada centre, des de cada consulta i des de cada servei. Donem la volta a la cosa i en comptes de mirar cap a la Generalitat, cap a l’Estat i cap a la UE, mireu al vostre voltant: és possible atendre bé la gent sense els recursos suficients? És possible treballar eternament sense material, sense temps i amb sous cada cop més retallats? Aquestes són les primeres preguntes que cal fer-se. I la resposta ja la sabeu: NO, així no es pot treballar. Així NO es pot tenir cura de la gent. Així NO hi ha sanitat pública possible. És a partir d’aquests NO on, crec, que heu de construir la vostra resposta.
Si la Generalitat no té diners perquè l’Estat ofega, no és problema vostre. És problema de la Generalitat. Si l’Estat no pot finançar els serveis públics perquè la UE i els mercats no ho permeten, no és problema vostre. És problema de l’Estat i la UE.
Vosaltres ja feu la vostra part, que és cuidar-nos. Que solucionin la papereta els que s’han posat a dalt. I l’única manera que la pilota estigui a la taulada dels de dalt és que us revolteu. Poseu-vos en el lloc, per exemple, d’un President de la Generalitat. Imagineu que teniu les competències de sanitat i els vostres sanitaris reclamen millores. Vosaltres, llavors, aniríeu a veure’ls i els diríeu: “És que l’Estat no ens deixa”. Si els treballadors accepten aquesta resposta, vosaltres com a President de la Generalitat, respiraríeu tranquils. Però imagineu que malgrat l’explicació, els sanitaris segueixen estrenyent, protestant, fent vagues i denunciant la situació. Al President de la Generalitat no li quedaria cap més remei que anar a parlar amb l’Estat i dir: “la pressió és molt gran, heu de permetre’ns apujar el nivell de dèficit”. Ara imagineu-vos que sou el president del Gobierno de Espanya: si els sanitaris no s’empassen les paraules del president de la Generalitat, els direm que la UE no ens deixa. Però si la pressió segueix, al final, aquest president de l’Estat espanyol haurà d’anar a Brussel·les a dir que ja no pot aguantar més la pressió. I què passaria després? Problema d’ells. Però vosaltres, sanitaris, heu d’estrènyer tot el que pugueu.
Entre altres coses, perquè els fabricants d’armes que costen milers de milions també pressionaran perquè els segueixin comprant avions que podrien pagar-vos una paga doble a cada un de vosaltres. Els bancs que guanyen milions pressionaran per seguir obtenint diners i lleis que els continuïn fent milionaris i les grans empreses seguiran pressionant per emportar-se contractes milionaris pagats amb els diners de tots. I ara, torneu a imaginar-vos que sou President de la Generalitat, president del Gobierno espanyol o mandatari de la UE. D’una banda teniu a tots els voltors de la banca, l’armament i la construcció. De l’altre teniu un sistema sanitari dempeus, en lluita, disposat donar batalla i amb el recolzament de milions de ciutadans. A qui faríeu cas?
Reveleu-vos. Ara és l’hora. Serem milions els que estarem al vostre costat després de tot el que feu per nosaltres. Aquí estem. Al vostre costat.
