MINI ONE 2010: CIUTADÀ GLAMURÓS

Més adaptat al tipus de conducció i gustos dels europeus, el Mini "bàsic" es renova estèticament i mecànicament per acompanyar l'arribada de la versió Cabrio i el Minimalism Line. Un pas més per a seguir considerant-lo una icona de modernitat, eficàcia i dinamisme

El Mini ha estat un dels autos més exitosos i desitjats de tots els temps. En això hi ha consens. La clau ha estat el disseny del cotxe i la contenció de les seves mesures. Però només amb aquests dos arguments no n'hi ha prou. El Mini contemporani està ben fet, ostenta un dinamisme poc freqüent i té en l'exclusivitat una part del seu encant. I això passa ja a partir del model d'accés que, fins i tot vestit de Cabrio (ara també disponible), compleix la normativa d'emissions EU5 gràcies a la revisió mecànica a què ha estat sotmès.

El motor del Mini One atmosfèric ha estat desenvolupat conjuntament per BMW i el grup francès PSA. Guanya 200c.c. Ara passa a ser un 1.6. amb potencies de 75 i 98 CV que adopta mesures de reducció de fricció i millora la gestió tèrmica. A la pràctica, aquetes aportacions el fan més eficaç. Guanya agilitat tot i generar menys emissions. Ara és capaç d'arribar als 186 Km/h de velocitat punta amb un consum mitjà de 5,4 litres. Per finals de març, la casa anuncia l'arribada de la versió Minimalism Line, encara més ajustada en consums. Sota aquesta denominació s'agruparan els Mini's més eficients equipats amb un alternador intel•ligent que recarrega la bateria en fases de retenció, un sistema d'avís del moment òptim per canviar de marxa, dispositiu automàtic start/stop i llandes optimitzades aerodinàmicament. Decorats de forma específica, es podran adquirir únicament amb caixa de canvis de sis relacions, un consum homologat de 5,1 litres i una taxa d'emissions de 119 g/km de C02.

Poden semblar canvis de poca entitat però la feina feta es nota. El nou Mini és tan divertit com sempre però ara, és més fàcil de portar i, en part, més bonic. Consagra la seva personalitat a través de les formes i incorpora alguns elements embellidors d'autèntic bon gust: faldilles laterals, passos de roda i extrems del para-cops de color negre, nova graella frontal, retrovisors exteriors i mànecs cromats o pintats en el mateix color de la carrosseria i volant esportiu de pell.

L'interior no pateix canvis revolucionaris. És una simple posada al dia per a garantir espai suficient i confort al conductor i l'acompanyant. La resta –no ens enganyem- és un remanent més aviat testimonial per mirar de convidar ocasionalment algun menut a participar del fruïment dinàmic. I el maleter tampoc és la gallina dels ous d'or. Continuem disposant de només 50 litres (just per la bossa de cap de setmana) i haurem de confiar en la bondat de les rodes Run-flat perquè no hi cap un recanvi. Sincerament, ens hagués agradat una banqueta pel seient un xic més generosa; menys botons microscòpics al taulell de comandaments i una clau de contacte no tant exclusiva que, en qualsevol cas, no s'hagués de col•locar imprescindiblement abans de poder prémer el botó que arrenca el motor.

 
 

Comentaris