Diumenge es votarà. Tot està a punt. Fins i tot unes urnes que el govern espanyol porta setmanes buscant desesperadament, i que el Govern català ha fet aparèixer davant de desenes de periodistes, molts d’ells de mitjans internacionals. Madrid ha quedat al llindar del ridícul. A banda de ser un gest de força i determinació, el que ha passat aquest divendres al migdia recorda a la lògica d’alguns dibuixos de la Warner -aprofitant l’avinentesa que la Guàrdia Civil els ha posat de moda.
El Coyote persegueix el Correcamins. El Silvestre va darrera del ‘Piolín’. Però cap dels dos atrapa mai el feble, ni acaba amb ell. De fet, la metàfora de la persecució entre el fort i el feble de la Warner és molt antiga. Recordeu David contra Goliat i també “L’Odissea” d’Homer, on Ulisses viatja cap a Ítaca. Precisament aquesta ha estat una de les imatges simbòliques més poderoses del procés sobiranista, que ha encarregat als seus dirigents que “trobin el camí dels vells anhels”.
Una variant de la lluita eterna entre el fort i el feble, o el petit i el gran, són els “Viatges de Gulliver”, on els vilatans de Lil·liput, tot i la diferència de tamany aconsegueixen, col·lectivament, immobilitzar el gegant. Som-hi. És aquest diumenge.
